Existeix un prejudici que diu que els llauradors són conservadors. És un pensament molt socorrit, fundat en arguments poderosos, però que també té potents motius per ser qüestionat. Eixa idea de que els agricultors són extremadament competitius, opacs i tancats ha estat fins i tot arrelada en el pensament dur de l’esquerra. Durant moltes dècades el canon progressista deia que les grans transformacions socials s’havien de produir en societats fortament industrialitzades, perquè l’agrupació del món del treball dins de grans factories afavoria els sentiments de classe, mentre que les organitzacions amb major presència de xicotets propietaris feia improbable l’organització de projectes col·lectius.
Polítiques de reactivació agrària
Eixe pensament l’he trobat moltes voltes durant esta legislatura: periodistes, persones d’altres partits i fins i tot persones del meu mateix m’han preguntat amb freqüència per què invertia tants esforços en les nostres polítiques de reactivació agrària si este era un sector social conservador que mai votaria a Podemos. I crec que també a alguns referents del sector agrari local se’ls ha preguntat alguna volta per les bones relacions amb un representant d’esquerres. La resposta, com sempre en política, és que res està escrit. Nosaltres hem fet de la política de reactivació agrària la nostra prioritat perquè la pensem fonamental en un projecte de ciutat verd i just per a Castelló: per al sector primari, però també per a la resta de veïnat. I també perquè compartim amb una altra part del pensament progressista que el món del treball agrari té algunes arrels de funcionament comunitàries que ens permeten pensar alternatives per a viure millor: l’agricultura està marcada pels temps de la natura i, per tant, la funció social del temps és molt diferent d’altres dinàmiques industrials. L’agricultura necessita temps, perquè el sòl necessita temps, perquè la vida necessita temps. I, a més, la unitat de producció de l’agricultura és la comunitat: la terra, l’aigua, les séquies són sempre de gestió comú, el que marca una diferència amb l’atomització pròpia d’altres dinàmiques capitalistes contemporànies.
L’esquerra s’ha equivocat quan ha valorat que l’agricultura és un sector conservador perquè si és imprescindible en un projecte de societat progressista cal també dissenyar un model que la faça rendible en eixe futur desitjable. I per això és la nostra prioritat.
Portaveu de Podem Esquerra Unida a Castelló
