El Periódico Mediterráneo

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Jose Martí

A FONDO

José Martí

Pluralisme polític de veres

En la concepció de què és una societat justa, que ja plantejava Plató, hi ha interpretacions diferents

En la controvèrsia política, sovint diem que som demòcrates, que som pluralistes, que acceptem les raons i els posicionaments dels que no pensen com nosaltres. Però, a poc que entrem en discussió, ens trobem que l’insult i la desqualificació es fan amos i senyors del debat. Per a les esquerres qualssevol es mereix el qualificatiu de «facha», i per a les dretes «social-traidor», «social-comunista» i un ampli ventall d’improperis es fan molt prompte presents. I no tan sols això, cada vegada es fa més habitual la desqualificació de l’altre, del que no pensa com nosaltres, tirant mà del pathos o del fobos. M’explique: per a desacreditar l’adversari li atribuïm alguna -patia, sobretot, les que fan referència a malalties del trellat o el seny. «Està mal del cap», «No carbure bé», «Està boig» i si en això no en te prou, sempre li podem atribuir alguna fòbia, un temor o repulsió o millor encara un misos, un odi o aversió a alguna cosa o algú. No dic que no hi haja conductes «xenòfobes» o «misògines», per exemple. Dic que, sovint, l’atribució d’eixos qualificatius ens deixa tranquils i sense passar a analitzar el que es diu, desqualifiquem a qui ho diu. Cal tenir molt de compte amb els delictes d’odi, no siga cosa que qualifiquem d’odi el que és simple i pura dissensió.

La tradicional controvèrsia esquerra-dreta

Veure del calze de les societats pluralistes fins al final i practicar un pluralisme de veres, no estaria de més si volem construir societats democràtiques on la pluralitat de formes de vida i les distintes concepcions del bé puguen conviure sense massa problemes. En eixe sentit, la tradicional controvèrsia esquerra-dreta podria tindre lloc en un marc d’acceptació no tan sols de la diferència, sinó de la necessària complementarietat dels plantejaments. Si la dreta, parla de llibertat, sovint individual i de mercat, l’esquerra parla d’igualtat, complement d’una autèntica llibertat. Si la dreta de tradició, lligam necessari en allò d’on venim i ens constitueix, l’esquerra parla de progrés i de futur, àmbit necessari si volem evolucionar i avançar, si la dreta és conservadora, perquè hi ha valors i costums que perduren, l’esquerra és transformadora perquè no tota tradició i tot passat és racional o just. En la concepció de què és una societat justa, que ja plantejava Plató a La República, també hi ha interpretacions diferents, però sovint complementàries. La dreta entén que la justícia ha de ser meritocràtica i ha de recompensar a cadascú segons el que treballa, aporta i s’esforça, encara que provoque desigualtats, l’esquerra contesta que les posicions de partida són desiguals i des del naixement cal atendre les necessitats dels que menys tenen. El que és important és que ningú es quede enrere.

La postura encertada

Al que açò escriu, com a socialdemòcrata, li pareix més encertada la postura de l’esquerra, però no deixe de reconéixer que la discussió, que ve de molt lluny, té molts matisos i des de cap de les dues posicions es pot desqualificar a l’altra com absolutament insensible a la justícia. Per això és fonamental prendre el fet del pluralisme polític de debò. Com es justifica una llei per al vegà, l’animalista, el caçador, l’ateu, el creient, l’agnòstic, el musulmà? Com es justifica una llei per a tots?

Tan sols d’una manera, que la moral, i dic la moral, no l’ètica, deixe pas a la política; que, en el millor dels sentits, la moral es subordine a la política, és a dir, que les distintes concepcions de la vida i del bé, doctrines comprehensives, els denomine John Rawls, siguen raonables i ser raonables significa no voler imposar la seua veritat, és a dir, ser pluralistes políticament parlant. Així, ens queda el overlapping consensus, els consensos superposats, els mínims comuns, els essencials constitucionals, el pluralisme polític. Això és el que es va aconseguir a la Transició espanyola i per això la lloem i la defensem i això és una feina de cada dia, de cada moment, d’actualitat, permanent. Encara que la política espectacle, efectista i tuitejada, de vegades, pareix que ens allunye, el pluralisme polític pres de debò ens obliga a eixa contínua tasca d’escoltar al diferent, a l’altre, al que no és com jo, ni pensa com jo.

President de la Diputació de Castelló

Compartir el artículo

stats