Moltes vegades, quan pensem en la universitat, la primera idea que ens ve al cap són els estudis i la investigació. I sovint ens oblidem d’una tercera característica de la institució universitària: l’extensió universitària, que inclou l’àmbit cultural en general, però també fa referència al seu compromís amb el territori i amb les persones que l’habiten. Aquest compromís significa la implicació de la universitat amb el seu desenvolupament, no només en l’aspecte formatiu, sinó d’una manera més àmplia, a fer possible que el territori on s’insereix gaudisca de les condicions òptimes perquè els seus ciutadans i ciutadanes puguen viure-hi dignament.
A més, en el cas de la Universitat Jaume I, l’extensió universitària és un valor fundacional i un tret diferenciador que ens identifica com a universitat pública de Castelló. Això es tradueix en el fet que som una universitat convençuda del nostre paper per a potenciar la vertebració territorial i compromesa amb les necessitats d’una societat complexa i subjecta a canvis permanents. Aquesta és la millor manera d’exercir el paper aglutinador que tenim com a institució, donant respostes innovadores i col·laboratives a realitats que preocupen la gent del nostre territori a través de la dinamització social i la mobilització de coneixement.
En el cas de l’extensió universitària que hui ens ocupa, un problema greu que tenen algunes zones de Castelló, les conformades per pobles menuts del món rural, amb poca població, i que solen estar allunyades de la costa i de les ciutats més grans de la província, és la despoblació. No és una qüestió nova. Cada dia es publiquen als diaris notícies sobre els territoris buidats, els pobles on la gent ha hagut d’emigrar a zones amb més recursos i amb més serveis. Això, el despoblament, el vivim també a la Universitat Jaume I, l’estudiem i intentem contribuir perquè a poc a poc aquestes zones recuperen població i tinguen els serveis públics que necessiten.
El nostre esforç se centra sobretot en els pobles de menys de 5.000 habitants, que són els que més pateixen aquest fenomen i els que més necessiten el suport institucional. Perquè el territori és important per a nosaltres. No és únicament l’abandó d’unes cases o d’unes terres, sinó que quan una persona es veu obligada a emigrar a una ciutat des del seu poble, es perden moltes altres coses: tradicions, llengua, amistats, família, festes, relacions humanes, ensenyances... En sentit ampli, el que anomenem cultura, però no només això, és una forma de vida la que perdem, és riquesa per a la comunitat, per a tota la societat.
Per això la Universitat Jaume I, compromesa amb el territori de Castelló, des dels seus inicis s’ha bolcat a proposar projectes, portar a terme actuacions, col·laborar amb els ajuntament i associacions culturals i socials d’aquests pobles, perquè la despoblació no es convertisca en un fet irreversible. Són moltes les accions que hem dut a terme a través del Programa d’Extensió Universitària (PEU) als pobles de les comarques de l’Alt Palància, l’Alt Millars, l’Alcalatén, l’Alt Maestrat o els Ports. La Universitat ha considerat un punt clau del seu desenvolupament com a institució de formació, que l’extensió dels seus serveis arribe a tot el territori de diferents maneres, amb noves idees i propostes, amb molt de treball.
Programes com Enclau_UJI, des d’una vessant més social i cultural, i d’altres com Talent Tural i Impuls Rural, que promouen les pràctiques formatives tant en empreses com en entitats locals d’interior, responen a aquesta voluntat de l’UJI de ser una universitat útil i propera a la societat. Iniciatives a les quals també se sumen les pràctiques duals en escoles rurals, una proposta formativa pionera en la universitat espanyola gràcies a la qual l’estudiantat dels graus d’Educació Infantil i Primària de l’UJI realitzen pràctiques en escoles rurals de la província de Castelló.
Aquests programes, juntament amb altres estructures universitàries, com ara la Càtedra Avant, que té com a finalitat desenvolupar activitats d’investigació, docents i de difusió sobre el despoblament, o la Càtedra de Bretxa Digital i Territori, que estudia l’accés desigual dels espais rurals a la transformació digital perquè ningú es quede enrere en transformació tecnològica que vivim, demostren que l’arrelament de l’UJI amb el seu territori és molt actiu. Són també exemples d’una resposta universitària innovadora, capdavantera i molt lligada a la realitat i les necessitats de la societat a la qual prestem servei públic, com ara la necessitat de fixar població a l’interior. I no només això.
En el cas de les iniciatives més centrades en l’estudiantat, afavoreixen l’arribada de talent universitari a municipis d’interior i contribueixen a la dinamització del teixit social, productiu i institucional i, al mateix temps, ofereixen experiències molt enriquidores per a l’alumnat.
I tot això ho fem en col·laboració, en xarxa, amb la resta d’administracions que han d’estar implicades, també les locals, i amb la gent dels pobles que no vol anar-se’n, que vol continuar vivint on han viscut els seus avantpassats. Això, intentar que els pobles tornen a tindre població, recursos, mitjans, no ho podem fer tots sols, ho han de fer amb la col·laboració i el suport d’altres administracions. Per a l’UJI també és una responsabilitat ètica treballar en aquest àmbit, perquè és la societat en què ens inserim la que també ens ho demana.
Rectora de l’UJI
