Gairebé no dona temps a estrenar l’any quan de sobte et veus de nou al carrer defensant el territori, i concretament les comarques del nord. El debat amb les macro granges, la caravana que dissabte va començar en Atzeneta per acabar a Castelló al crit de No a la MAT o fins i tot el menyspreu que es fa a les persones que utilitzen un rodalies que lluny de vertebrar el País, el que fa es anular les poques freqüències que tenim des de la capital a Vinaròs, son algunes de les senyals que ens fan ixir al carrer a manifestar-nos.
El que alguns vènen com a progrés, la línia de molt alta tensió, només comporta una ferida bestial i irrecuperable al nostre territori per crear autopistes elèctriques que van des d’Europa a Àfrica passant i arrabassant casa nostra sense que ens reporte cap benefici: ni baixa el preu de la llum, ni crea treball ni tan sols es reforestarà allò que es destrueix. Mira, com el PSOE que ara diu que per compensar l’efecte medi ambiental del seu congrés a València, plantarà arbres en Àvila. Definitivament ens prenen el pèl.
Cal una alternativa que per a les nostres comarques castellonenques es fa imprescindible i inajornable. I això està renyit en enganyar les persones. El despoblament no es frena amb macro granges que contaminen els aqüífers, ni tampoc amb torres elèctriques al voltant de les quals ningú vol viure. Calen alternatives reals, sostenibles i perdurables. I cal que comencem a creure que ens estem carregant l’interior de Castelló amb projectes que no ens beneficien quan el que fa falta és invertir perquè les persones tinguen opcions abans d’abandonar els seus pobles.
No ens val de res la reforestació en Àvila si a canvi destrossem Atzeneta amb megatorres de molt alta tensió. A nosaltres que no ens esperen. Si frenarem el fracking, si aturarem el Càstor, no anem a guanyar esta batalla? Per descomptat que sí.
*Portaveu adjunta de Compromís a Les Corts Valencianes
