El passat 1 de gener vam celebrar la jornada mundial de la pau. Va ser el papa sant Pau VI qui va tindre la intuïció d’instituir-la fa 55 anys, convidant-nos a pregar perquè aquest anhel, que els cristians compartim amb tota la humanitat, es realitze i els éssers humans puguem viure com a germans. La celebració d’aquesta jornada el primer dia de l’any civil ens recorda que la pau ha de ser la meta per la qual tots hem de treballar des de la responsabilitat que cadascú de nosaltres tenim en la societat. La coincidència amb les festes de Nadal és també especialment significativa per als qui creiem en Crist: Ell és el «missatger que proclama la pau» (Is 57, 2) i Ell va anunciar que aquells que treballen per ella «seran anomenats fills de Déu» (Mt 5, 9). Una fe cristiana autènticament viscuda és llavor de pau per al món.
És important que celebrem aquesta jornada tots els anys i que li donem el relleu que té. La història ens mostra que les conquestes de la humanitat per a aconseguir-la són petites i fràgils i que sovint experimentem reculades. Si bé el desig d’assolir-la és universal perquè està inscrit en el cor de tots els homes de bona voluntat, no acabem de trobar camins perquè es faça realitat. El desig de la pau ha d’acompanyar sempre la història de la humanitat. Quan deixem de treballar per ella, el que s’havia aconseguit es perd.
El papa Francesc, en el missatge que ens va dirigir per a aquesta jornada, indica tres camins perquè tots siguem constructors de pau. En primer lloc, el diàleg entre generacions. Les relacions intergeneracionals no sempre són fàcils. Els majors sovint experimenten la soledat i els joves no tenen perspectives de futur. En segon lloc, el Papa ens recorda la importància de la instrucció i l’educació com a motors de la pau. Finalment, recorda que el treball és un factor indispensable per a construir i mantenir la pau. Si aquells que tenen responsabilitats de govern tinguessin aquestes prioritats, el nostre món caminaria cap a la pau.
*Bisbe de Tortosa
