Suscríbete

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Fernando Navarro

El fervor urbanístic

Durant el Ple de les Corts del Debat de Política General de l’any 2018, Antonio Estañ com a portaveu de Podem li va recordar a Ximo Puig el paper destacat del PSPV en el dibuix del boom de les reclassificacions del sòl i de les construccions insostenibles amb l’aprovació en 1994 de la Llei de Regularitzadora de l’Activitat Urbanística.

El president li va respondre amb una honestedat que em va marcar, però que no va tindre massa ressò públic, va reconéixer que en eixe moment existia un enorme fervor urbanístic popular que les administracions no eren capaces d’atendre i que van dissenyar la LRAU per agilitzar els processos d’urbanització, però que potser no van encertar, o que van faltar reglamentacions posteriors, com els Plans Territorials, que donaren una mirada de conjunt al territori i evitaren que els ajuntaments competiren entre si per atraure els grans promotors, com va passar en les dècades següents.

La fi de l’Antic Règim

La Generalitat valenciana, referent indiscutible d’eixe model depredador, va fer un esforç per tractar de decretar la fi de l’Antic Règim i fins i tot la Conselleria d’Ordenació en mans de l’antiga síndica del PP d’Isabel Bonig va aprovar una Estratègia Territorial que buscava curar les ferides obertes per eixe model de pelotazo i camp de golf.

L’administració Botànica va anar més enllà amb algunes propostes legislatives i d’ordenació que aprofundien en eixe camí i, entre elles, el Pla d’Acció Territorial de l’Àrea Funcional de Castelló: un PAT que fixava com a problemes el creixement irracional del sòl urbà, la proliferació de sòl urbanitzable sense viabilitat en el mercat, l’augment del transport en cotxe, la pèrdua de biodiversitat i l’ocupació de sòl agrari d’alta capacitat: assumptes importants, indiscutibles fins i tot, però poc polèmics. Tot el que s’ha parlat del PAT han estat les queixes municipals de tots els colors per la limitació del creixement del sòl urbanitzable residencial i sobre tot de l’industrial. Amb sols el 20% dels polígons industrials amb fibra òptica, encara la millor aposta econòmica des d’una part de la política municipal és la continuïtat de l’ús irracional del sòl i la competició entre municipis per veure qui ho posa més fàcil als inversors. Esperem que la Generalitat aguante la pressió i mantinga la racionalitat en la resolució de les al•legacions i s’acabe per fi amb l’expectativa de tornar al passat.

Portaveu de Podem Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló

Compartir el artículo

stats