Carlos San Juan, un jubilat de 78 anys, s’ha convertit en notícia per haver aconseguit recollir 600.000 signatures en la seua campanya Soy mayor, no idiota, on exigeix a la banca un comportament més humà amb la gent més major. Ara tots els partits i fins i tots els bancs volen fer els gestos que fa poques setmanes negaven. Dimecres tindrem un intens debat al Senat on, de nou, tornarem a intentar aplicar mesures en la llei del consumidor vulnerable. Confiem en que per l’actualitat de cas, ens facen cas la resta de partits.
El cas dels bancs, és un símptoma més de per a qui s’ha estat governant sempre. De com PP i PSOE es van posar d’acord per reformar d’urgència la Constitució per blindar als bancs o de com cap govern ha reclamat als bancs els 101.500 milions d’euros del rescat mentre se’ls deixava desmantellar el servei bancari. Els valencians fa anys ens vam quedar sense banca pròpia després d’haver-se saquejat i desfet la CAM, Bancaixa, el Banc València i les caixes, i s’han tancat oficines en els pobles, retallant serveis d’atenció, mentre les grans solucions han estat, amb diners públics, instal·lar caixers o subvencionar autobusos amb caixers per a que els de sempre facen el negoci.
No només és un problema d’escletxes; territorials, poblacionals, generacionals, d’adaptació a les noves tecnologies, és de drets de tots i totes. Igual que parlem de bancs, podríem parlar de sanitat, d’educació, d’atenció social, d’infraestructures, serveis postals, telefònics, internet, comerços bàsics. Tants anys d’una dinàmica de buidatge de la ruralitat comporta això. Ara la banca fa propòsit (no vinculant) d’esmena (superficial) i el legislatiu a vore on ens atrevim, no siga cas enfadem a la banca. Guanyar, sempre guanya el mateix. O comencem a pensar com atendre a tothom allà on visca a l’hora de fer les normes, o l’abisme es farà més gran.
*Senador de Compromís
