Ara fa poc més d’un any que el meu lloc de treball habitual és l’antiga Cambra Agrària, o l’edifici del Sindicat de Regs, o la seu de la Guarderia Rural, o l’edifici dels Serveis Agraris Municipals, o la Casa dels Llauradors, com he sentit que era conegut l’edifici de l’Avinguda Lledó, 16. Va ser a conseqüència de la tercera onada de la covid-19 i de les mesures de distanciament que vaig pensar que tindre presència diària a l’avinguda Lledó era un símbol del nostre esforç perquè l’Ajuntament tornés a preocupar-se per l’agricultura.
Hi ha una veritat política, extensament assumida, tot i que no del tot precisa jurídicament, que diu que l’Ajuntament es va quedar la casa dels llauradors, o que fins i tot la va furtar. Un procés administratiu iniciat en el 86 i que va concloure amb un decret al 93 pel qual els ajuntaments rebien els immobles de les cambres agràries i se li atribuïen les seues funcions. El motiu d’eixa dissolució era democratitzar les institucions agràries i afavorir el sindicalisme en el sector. La coincidència en l’inici de la crisi agrària i el desplegament de l’urbanisme de pelotazo potenciat pels ajuntaments va fer fracassar eixe objectiu i va instal·lar la sensació, encara hui majoritària, que les administracions es despreocupen del seu sector primari.
Fa un any a la Casa dels Llauradors sols treballava un funcionari municipal, un agent de l’antiga Guarderia Rural, per tramitar permisos de cremes agràries, a banda del personal administratiu del Coto Arrocero, del Sindicat de Regs i de la Comunitat de Regants del Pantano, que també són treballadors de dret públic. Durant estos mesos s’han incorporat ací també Ana, Ángela, Ana i Marta, les funcionàries de la Regidoria de Transició Ecològica que ja tenen exclusivament funcions mediambientals i agràries i hem invertit quasi 200.000 euros per substituir la fusteria exterior i començar a redignificar l’espai. Dins d’unes setmanes espere completar la reorganització de la Brigada Rural que manté el terme per fer-la més eficient i amb millors condicions laborals i tindre ja en funcionament un servei d’atenció a les persones llauradores per atendre consultes sobre accés a la terra, producció o comercialització. Sobretot, i això és més intangible, espere que quan acabe esta legislatura els llauradors, i les llauradores, tornen a percebre que esta torne a ser sa casa.
Portaveu de Podem Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló
