És probable que busquen en l’article de hui la meua opinió respecte del ridícul i l’esperpent que tenen organitzat els populars. Eixos que fa quatre dies ens volien vendre que el PP d’ara ja no són corruptes, que són la renovació i la llibertat, escampen ara públicament la seua corrupció endèmica i fan gala d’unes formes entre companys de partit que són, quan menys, democràticament anòmales. Però m’agradaria parlar-los d’altra cosa, del que és veritablement important, del que fem des del govern municipal per enfortir, precisament, la nostra democràcia.
No hi ha dubte que per a articular una societat crítica i profundament demòcrata cal, prèviament, retirar de la via pública noms de vies i símbols d’exaltació a la dictadura i la posterior repressió a més de, per descomptat, acabar amb la desmemòria i fer exercicis de reparació a les víctimes del terror, la indignitat i la infàmia. Voler fer créixer una democràcia sobre fosses comunes, símbols d’exaltació i noms de vies que donen impunitat a un passat violent i indigne és, a més d’una autèntica anomalia democràtica, una autèntica vergonya i d’un cinisme extravagant.
Persones que van ser assassinades
I com que no tindrem una vertadera democràcia, una democràcia sana, si no està íntimament lligada a la memòria democràtica, hui estrenem al Teatre del Raval un documental que recupera, a través del testimoni dels seus familiars, la memòria de persones que van ser assassinades a mans de la repressió franquista a Castelló i soterrades a la fossa comuna del cementiri de Castelló i que ara, amb més de 40 anys de democràcia, estem exhumant. Un exercici de justícia, reparació, dignitat i memòria. Un documental anomenat Cordada de presos fet des del respecte i la professionalitat d’Isabel Ginés i Carlos Gonga, documentalistes especialitzats en drets humans i memòria històrica, que pretén acabar amb la desmemòria, la injustícia i amb eixa relació patològica que, aquesta democràcia, té amb el seu passat.
Regidora de Memòria Democràtica i Cultura a l’Ajuntament de Castelló
