Des de ben menuda m’he considerat una privilegiada perquè al meu poble teníem la sort de gaudir del teatre de carrer, una possibilitat d’apropar-se a la cultura gratuïta i per tant per a tots els públics. Encara amb bolquers i des del cotxet en companyia de mos pares, corríem per tot arreu perseguint personatges de tot tipus: monstres, fades, pirates i un llarg etcètera que de vegades incloïen fins i tot pirotècnia que em feia romandre bocabadada quan no era ni conscient del que això suposava. El nostre poble es convertia en el bressol d’esta modalitat de teatre, de la que omple places, parcs i avingudes, essent si més no en un dels pobles amb més companyies de teatre de carrer.
Temps després, amb l’aparició de l’Escola Municipal de Teatre, moltes d’eixes somniadores, meravellades per la màgia dels espectacles, van poder gaudir-lo des de dins i fins i tot encoratjar-se per fer d’aquest art un mode de vida.
La cultura és una part fonamental a Vila-real i des de Compromís ho hem tingut sempre clar. La darrera setmana hem viscut llums i ombres al respecte. L’amenaça d’ajornar la cita que des de fa 34 edicions tenim amb el FIT Carrer, un festival que naix al 1988 de la mà de Xarxa Teatre. Sabem que any rere any trobarem enormes artistes constants i treballadors que incansablement fan una mostra del millor que saben fer.
Aturar-se, reflexionar i escoltar a la gent és sempre bo, i més en política. Per això celebrem que finalment una precipitada decisió haja quedat en un ensurt i que el públic fidel que espera il·lusionat esta cita puga gaudir-la quan toca. Com diu Lorca, no oblidem mai que «un poble que no ajuda i no fomenta el seu teatre, si no està mort, està moribund».
*Portaveu Compromís per Vila-real
