Han passat les eleccions franceses i la millora del resultat de Le Pen respecte a la segona volta de 2017 ha fet retornar el debat sobre com s’han de relacionar la resta de forces polítiques del sistema de partits amb la dreta ultra. Le Pen ha millorat en 9 punts el resultat de 2017 alhora que la participació ha sigut la més baixa des dels anys 60. Europa respira aliviada per haver evitat que l’estratègia de desdiabolització de Le Pen haja tingut un èxit ple, tot i que la candidata celebrava el resultat com un èxit. França ha guanyat un poc més de temps però ara molts ens pregunten quines seran les mesures per evitar que eixe estat d’ànim de desànim, de desconfiança, de por i de decepció amb els poders públics continue creixent.
Quasi res pot canviar massa
En Espanya la tendència mostra que el relleu de Feijóo al capdavant del Partit Popular els ha donat un revulsiu electoral. La sensació de ferides tancades al partit i la recuperació de la centralitat d’estat estan provocant que una part de l’electorat torne. Eixa aparent recomposició de les relacions (encara no materialitzada en res) entre els grans dos grans partits ha fet retornar el debat sobre el cordó sanitari a Vox i sobre possibles acords de govern de gran coalició que deixen tant als d’Abascal com a Unides Podem. L’exemple en este cas seria el record recent alemany, que va frenar el creixement d’Alternatif for Dutschland precisament gràcies al bloqueig en la seua entrada en el govern i a la instal·lació d’una sensació de vot inútil. El problema per al bloc progressista és que parlar del cordó sanitari a Vox atorga tota la centralitat al Partit Popular i els relegitima com a l’opció menys dolenta. Allò que ens hem de preguntar és per què s’instal·la cada volta més eixa sensació d’esquerra funcionaritzada i de democràcia burocratitzada, en paraules d’Estefania Molina, per què cada volta major part de l’electorat interpreta que quasi res pot canviar massa i que per tant el vot no és tant important.
El veritable cordó sanitari a Vox s’aconsegueix evitant que puga sumar majoria amb el Partit Popular, i això passa per mobilitzar, alhora, cap a horitzons ambiciosos amb resultats concrets que mostren que el vot val per transformar les relacions dins de la societat que habitem, que mostre projectes socials progressistes sòlids. Advertir que ve l’ultra-dreta sense res més sols val per guanyar un poc de temps.
Portaveu de Podem Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló
