El Periódico Mediterráneo

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Ignasi García

LA CLAVE POLÍTICA

Ignasi Garcia

Més que mai

Quan arriben dies senyalats, com el proper 1 de maig, no és estrany que la gent que escrivim columnes escriguem expressions com la del títol d’aquest article: «més que mai!», amb la data en qüestió. Segurament ho fem per mostrar entusiasme o donar-li importància a la data, al que representa, als valors que han fet que siga un dia assenyalat. És com una «muletilla». Però la realitat és que, aquest 2022, tot allò que representa el primer de maig per a la classe treballadora i pels sindicats de classe, està més que present i enfronta els reptes més grans que ha tingut durant molt de temps. Fins al punt que hem de reivindicar l’1 maig més que mai, no és, ni sona a exageració de míting.

I és que si hi ha una cosa que té clara la classe treballadora és que la guerra la pateixen els pobles. Com deia Erich Hartmann, “la guerra és un lloc on joves que no es coneixen, ni s’odien es maten, per decisió de vells que es coneixen, s’odien, però no es maten”. I ara mateix això està tornat a passar a Europa, com un malson que pensàvem que havíem deixat enrere al despertar, però que sempre torna. I a banda de la violència, els i les refugiades, la mort, barbàrie i destrucció, i en contra de totes les afirmacions que els politòlegs d’M-30 afirmaven, la guerra també té conseqüències en el teixit productiu del nostres país i el nostre Estat, convertint a la classe treballadora en la principal afectada d’una inflació galopant i d’uns preus de l’energia que han suposat un cop terrible per a moltes famílies. Especialment el passat més de març, i que ens fa cridar per un energia mínima vital, però també per acabar amb subhastes estafa, que sols serveixen per empobrir-nos i fer negoci de la llum que necessitem per cuinar, conservar el menjar i escalfar les nostres cases, o que funcionen les nostres empreses.

El canvi climàtic

Però a més d’aquesta situació immediata que nosaltres no hauríem d’estar pagant, el futur té en un horitzó que ja està ací: el canvi climàtic i totes les conseqüències d’una activitat humana gens sostenible. Això ens portarà situacions que els de sempre voldran solucionar amb el senzill, però cruel, que ho regule el mercat, i que més tinga que pague i qui no tinga, sense res. Una manera d’enfrontar-se al canvi climàtic injusta i que amb les alarmes que estan saltant en organismes internacionals m’atreviria a dir psicòpata. I on de nou volen que els i les que no som responsables d’açò, paguem per l’avarícia d’altres.

I per això caldrà que estiguem atents. Que entenguem perquè passen aquelles coses que passen, que no sempre seran fruït d’un destí del que no podem fugir, sinó de males polítiques que caldrà combatre units i amb consciència.

I mentre això passa en tot el món, ací al nostre trosset de planeta, tenim molts reptes al voltant del treball que queden per solucionar i per afrontar i que estan íntimament lligats al que passa a la resta del món. Ens cal més treball de qualitat i estable, i això passa per la formació professional, per la reindustrialització, pel desenvolupament de l’economia verda, una mobilitat sostenible compatible amb una exportació competitiva, xarxes de proximitat i molta innovació. I ahí, els treballadors i treballadores del País Valencià, tenen molt a dir.

Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló

Compartir el artículo

stats