Acabar la transició

Franco en una carta de maig de 1942 assenyalava l’origen dels mals d’Espanya en els segles que van seguir a la Monarquia dels Reis Catòlics. Des d’aleshores, el geni d’Espanya havia deixat de regir la seua història. Com explica José Luis Villacañas en Història del poder polític d’Espanya, eixa fascinació és l’origen de la imitació del dispositiu inquisitorial. Com la Inquisició, el franquisme va voler condemnar a l’anonimat a les seues víctimes. Amb l’arribada de la dictadura sobirana, com els intel·lectuals del franquisme la nomenaven, les elits culturals prèviament existents van haver de triar entre apropar-se al franquisme si no per convicció, per seguretat, o assumir l’anonimitat. Era una decisió tremenda i terrible i fer polítiques de memòria en 2022 no significa presumir que nosaltres haguérem optat per la convicció.

L’elaboració del Catàleg de Vestigis Franquistes de la Comunitat Valenciana és una de les tasques que teníem pendents com a societat per acabar les ferides obertes al nostre país pel franquisme. Al contrari que la dictadura, la Transició va ser un canvi de règim sense volar la legalitat vigent prèvia. Com deia Vázquez Montalbán, més que resultat de la correlació de forces del moment, va ser conseqüència de la correlació de debilitats de conjuntura.

Completar per fi la transició

No es tracta tampoc de criticar amb l’oportunisme del segle XXI les renúncies que es van fer en aquell moment per garantir la pau per la por a un règim que, si bé estava en crisi, no estava ni molt menys sucumbit. Es tracta de reprendre aquelles qüestions que es van quedar per a més endavant per completar per fi la transició.

Algunes de les personalitats que estaven en el Catàleg de Vestigis per haver escollit lleialtat al règim abans que anonimitat van contribuir d’una forma notable a la ciutat. Altres que s’havien posicionat amb la República i la democràcia no van poder contribuir perquè van ser purgats. Per això compartíem el criteri inicial que, no per condemnar als que van escollir seguretat, sinó com homenatge als que van acceptar ser anònims abans que part del règim, calia mantenir la proposta. El catàleg final és més curt, però és bo i el fem nostre, és un pas endavant. No tan llarg com podria, però la ciutat avança.

Portaveu de Podem Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo