Segurament vos importe ben poc, però l’altre dia em vaig fer dos tatuatges. Els meus dos primers, molt personals i molt especials. Clar, què hi vaig a dir jo! El cas és que parlava amb el tatuador sobre el tarannà d’alguna gent en escriure’s paraules al seu cos. Ell parlava de la dificultat del procés, jo de si m’agradava més o menys dur al cos qualsevol paraula. Doncs mira, l’única paraula que em faria seria «comboi».
Perquè em retreu els records d’eixes trobades amb la família, quan anàvem a casa la iaia o quan ens juntàvem els cosins i les cosines. Em recorda a eixes vesprades de berenar amb els amics, guitarreta a la mà i poemari al cor. I em recorda perquè hi milite ací, eixos somriures i eixe brilli-brilli als ulls quan ens veiem, ens abracem i ens besem.
I quin comboi a la Festa per la Llengua d’Almenara, on ens vam trobar amb milers d’activistes i militants per la llengua d’arreu de les nostres comarques. El diumenge tot el País Valencià mirava cap a Almenara perquè ací estàvem 20 anys després de la primera Trobada d’Escola Valenciana al nostre poble, reivindicant el dret a què les nostres administracions ens parlen en la nostra llengua, tal com ha defensat Vicent Marzà al llarg d’aquests 7 anys al Consell. Seguirem bregant per continuar en la construcció nacional del poble valencià. I en això la teua tasca ha estat i estarà fonamental, Vicent. Gràcies.
Seré agosarat en dir que des del primer dia les associacions culturals d’Almenara són les que més s’han deixat la pell i per a mi, que també soc membre d’Escola Valenciana i, en conseqüència, estava a l’organització, ha estat un orgull la implicació amb aquesta festa del valencianisme que ve. Vosaltres sou el comboi que necessitem per fer poble.
Regidor de Compromís per Almenara
