En aquest món accelerat en el que vivim, pensem massa vegades en l’ací i ara. Oblidant-nos del conjunt, de l’altre i del futur, anant més cap al camí fàcil de satisfacció ràpida, però que està lluny d’allò que ens pot portar a l’èxit. I faig aquesta reflexió, perquè aquest dilluns la vicepresidenta Mònica Oltra presentava en la Diputació el Pla Convivint: més de 100 milions d’euros d’inversió per a les comarques de Castelló, fruit d’un treball polític que en volta de pensar en la foto ràpida, pensa en el futur, en el conjunt i en tenir cura de l’altre. Protegir a les persones que ho necessiten.
Quan parlem de conciliació familiar sempre pensem en la maternitat i paternitat. No mai tenim en compte la cura als dependents que puguem tenir al nostre càrrec, ja siguen menors o siguen els nostres pares o mares. Un sector, el de les cures i la dependència, que al País Valencià va patir a una dreta que el va abandonar fins a límits d’un menyspreu exorbitant i al que el primer Botànic li va haver de donar la volta. Un èxit de Mónica Oltra que va aconseguir multiplicar per cinc els recursos humans perquè Generalitat, diputacions i ajuntaments milloraren l’atenció dels serveis socials, que han millorat d’una manera considerable els seus indicadors. Tot i això, partíem d’una situació tant terrible per l’abandonament de la dreta que encara hem de seguir millorant. El Partit Popular havia deixat autèntics forats negres en el territori. Per això, a les comarques de Castelló, la Conselleria vol triplicar les places publiques en residències de gent gran, tot un esforç i un repte que ja està en marxa en Sant Joan de Moró o Sant Mateu i que en breu estarà a la nostra ciutat.
Cal dir que el fet que la ciutat de Castelló necessitava places de residència de gent gran, era una cosa que sabíem de fa temps. De fet, en maig del 2016, la vicepresidenta ja va declarar la intenció de construir una nova residència a Castelló, però no va ser fins gener del 2021 que va obtenir la cessió efectiva dels terrenys per poder començar a treballar, un temps excessivament llarg per un sol tràmit administratiu i que ens mereix una reflexió, especialment a l’Ajuntament de Castelló que era qui havia de cedir el terreny al carrer Onda, tal com està replegat a l’Acord de Fadrell.
Després que en aquest últim any la Conselleria haja redactat el projecte, ara la licitació d’obra està en contractació i en breu és publicarà perquè és presenten les empreses. Un obra que com totes les que realitza la Conselleria fica als nostres majors en el centre de l’assistència, humanitzant els espais, guanyant en convivència, en privacitat i creant espais intergeneracionals.
Però més enllà d’aquesta obra, Castelló continua necessitant places públiques de residències, i l’Ajuntament no pot quedar-se de braços creuats mentre la Conselleria actua. Cal que busquem col·laboracions publico-privades que acceleren la creació de places ara que coneixem l’estratègia del Pla Convivint i les necessitats que tenim al territori. La cura dels nostres majors, ha de ser una senya d’identitat dels nostres governs. Les famílies s’ho mereixen.
*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló
