El Periódico Mediterráneo

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Paco Navarro

Ventar i escampar el poll

Paco Navarro

Una explicació simple

La fricció entre Rússia i EEUU és una causa probable de la invasió d’Ucraïna

Per explicar la guerra d’Ucraïna pot ser valga la teoria de les Plaques tectòniques que suposo tots coneixen; eixa fricció que necessariament, produeix terratrèmols o volcans. Una causa probable de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia és l’efecte necessari produït per la fricció entre dues de les tres plaques tectòniques continentals majors: Rússia i EEUU. Amb la comparació no intente una justificació de l’agressió ni l’acceptació de la invasió. No es pot perdre de vista qui és l’agressor. Com vaig dir en un article anterior no es pot ser eclèctic és una qüestió d’equilibri moral. Es tracta d’una explicació simplista dels motius pels quals pot ser que Rússia hagi començat el conflicte armat. Aquesta fricció es pot quedar per encendre mistos, o pot generar un incendi enormement destructor. En això estem.

La primera fricció ve per que al final de la segona guerra mundial, les grans i mitjanes potències guanyadores, per qüestions econòmiques i de seguretat es dividiren el món en àrees d’influència. Rússia, els Estats Units de Nord-amèrica i Regne Unit, ho van fer primer, la Xina, ho va fer després, arran de la guerra de Corea, Indoxina i Vietnam. Les potències no es refiaven les unes de les altres, necessitaven escuts que pararen un primer colp abans de ferir-les a elles i pareix ser ho segueixen necessitant. Rússia, està ara preocupada i queixosa pel desenvolupament de l’expansió de la OTAN cap al Est, i veu com poc a poc es queda sense el seu preuat escut i area d’influença i exigeix unes garanties que esborren dins de lo possible les seues preocupacions. Com en el seu moment es va cabrejar EEUU pel problema dels míssils de Cuba, o l’intent d’implantació del comunisme en Sud-amèrica.

El que calla Rússia, és que allà al 2014 amb l’invasió i anexió de Crimea, va incomplir un tractat: l’anomena’t memoràndum de Budapest, firmat per Rússia, EEUU, Regne Unit, França i Ucraïna en 1994, segons el qual, a canvi de que Ucraïna renunciara als seus emmagatzematges d’armes atòmiques, els sota firmants respectarien l’independència, la sobirania i les fronteres existents d’Ucraïna i s’abstindrien de l’amenaça o l’ús de la força contra la seua integritat territorial o independència política. Compromís trencat per Rússia desprès de l’anexió de Crimea, produint una clara violació del memoràndum de Budapest i una clara violació de la sobirania i l’integritat territorial d’Ucraïna com ha reconegut l’ONU.

Aprofitant puix que Ucraïna ja no té armament atòmic, Rússia aprofita per atacar, cosa que no haguera fet en 1994. No contava amb la numantina defensa del poble ucraïnès ni amb l’ajuda occidental que aquesta república rebria. Rússia vol aplegar a acords, però no vol perdre res del conquerit. I mal començament tenim si una de les parts posa la pistola damunt la taula de les negociacions.

Malauradament, començada la fricció, les parts enfrontades, EEUU/OTAN i Rússia, han de sortir guanyant. Ja s’intueix que qui més perdrà serà Europa i Ucraïna. Ara mateix aquesta última ja està disposada a renunciar a les seues aspiracions de pertànyer a l’OTAN; pot ser deixarà perdre els territoris conquerits per Rússia; Rússia formarà Repúbliques independents i sotmeses al seu ordre; el que quede d’ Ucraïna declararà la seua neutralitat; els EEUU hauràn guanyat: fer saber a Europa que sense ells no estan preparats; que els socis de l’OTAN consideren factible la reiterada petició per part dels USA d’incrementar el pressupost de defensa, al que abans eren poc inclinats; que Europa reconega la seua debilitat front a una crisi bèl·lica. Uns i altres es lleparan les ferides a l’espera que la fera ferotge es calmi i no vagi mes enllà.

Tal com estan les coses podríem desitjar als contendents, la plegaria de la Serenitat atribuïda a Reinhold Niebuhr: «...que tinguen serenitat per acceptar tot allò que no puguen canviar, el valor per a canviar les coses que són capaços de canviar i la saviesa per apreciar la diferència», però no oblidem que les que més guanyaran per totes les morts i destrucció seran les empreses armamentístiques i reparadores.

*Llicenciat en Dret

Compartir el artículo

stats