Suscríbete

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Fernando Navarro

La cultura de la pressa

Les presses són males conselleres, diu el refrany. Llavors les presses que caracteritzen el segle XXI són una mala idea perquè la nostra societat prengue bones decisions. Les tecnologies de la informació i la comunicació han tingut beneficis per democratitzar el coneixement i arrimar les relacions, però també conseqüències negatives amb una pèrdua de les capacitats de concentració contrastada, una liberalització de les dades personals i també una pèrdua de drets laborals. Un whatsapp del teu jefe a les 8 de la vesprada vàries hores després d’haver acabat la jornada, o respondre un mail un diumenge per tindre-ho ja fet el dilluns a primera hora són dinàmiques que ja tenim assumides, però que suposen un retrocés en drets laborals respecte a fa unes dècades. El món del treball fordista ha sigut substituït pel model «just a temps» que, unit a la pèrdua de salaris i de contractes estables, és l’origen de la sensació més gran de precarietat, estrés i ansietat en la qual vivim hui.

Per què vivim tan ràpid?

Eixa «cultura de la presa», tal com ho va expressar la vicepresidenta Yolanda Díaz en el Congrés Internacional sobre la jornada laboral de quatre dies la setmana passada a València, s’ha imposat en la sociologia del treball i també al model urbà. Rondes de circumval·lació ràpides per arribar ràpid de punta a punta de la ciutat, supermercats oberts fins a les 22.00 hores per poder comprar ràpid per la nit, Mercadona venent menjar per emportar ràpid perquè no me dona temps a fer el dinar, un centre comercial on poder passar ràpid de la tenda de roba a la de mobles. I no me dona la vida com a frase recurrent. No ens dona la vida per a viure, té nassos la cosa. Per què vivim tan ràpid? Per a què? El Ministeri del Treball prepara una Llei d’Usos del temps per reconéixer drets davant la invasió de la cultura de la pressa. El Pla General de Castelló planeja una ciutat que va més lenta, que incentiva la mobilitat a peu, que al seu torn incentiva la compra de proximitat al passar per davant de les tendes del barri caminant. Peatonalitzacions, renda bàsica universal, transport públic de qualitat, restringir els diumenges aperturables, jornada laboral de quatre dies, reduir el ritme de consum, cuinar a casa producte de temporada i de proximitat. Tots eixos són canvis en el nostre mode de vida que cal fer en els pròxims anys per viure millor, més lent, amb menys estrés, amb més salut física i mental.

Portaveu de Podem Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló

Compartir el artículo

stats