Suscríbete

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Jose Martí

A FONDO

José Martí

Aprenent del bicentenari

Les Diputacions són filles de la Revolució. Naixen unides al liberalisme i constitucionalisme de la ‘Pepa’

Dues anècdotes. Primera: en una celebració cultural propera a l’àmbit nacionalista valencià s’acosta educadament una persona per parlar amb mi. Em comenta que no s’explica com jo, una persona lligada als pobles i al territori, pot defensar la Diputació. Segona: en un espai prou diferent, una intel·lectual i artista valenciana em confessa la seua distància ideològica de les diputacions en general i de la nostra en particular. Vosté mateix, amable lector, haurà llegit més d’un article posant en qüestió les Diputacions o s’haurà preguntat pel sentit d’una institució al paréixer lligada al franquisme, amb un origen centralista, que duplica funcions administratives i que es presenta com innecessària i supèrflua. Són llocs comuns, estereotips, prejudicis respecte a les Diputacions que estan ací vius, vigents i actius, i el bicentenari de la Diputació de Castelló pot ser un bon moment per aclarir, el seu sentit i significat al segle XXI. Tal vegada, els meus interlocutors abans esmentats o vosté mateix, amable lector, no canvien d’opinió, en el seu dret estan, però, almenys, la seua postura no estarà basada en incerteses i falsedats. Per això, creiem que ha sigut molt oportú el Congrés Bicentenari de la Diputació Provincial de Castelló que hem celebrat des del 24 al 27 de maig.

En la presentació del llibre que han escrit els professors Manuel Chust i José Antonio Pérez Juan Ayuntamiento de Ayuntamientos. Los orígenes de la Diputación Provincial de Castellón 1812-1823, la rectora Eva Alcón parlava de la necessària transferència de coneixement de l’Universitat a la política i Carmen García, catedràtica de la Universitat de València, ens deia que el terme memòria democràtica pot entendres més enllà dels límits que sovint li donem. Doncs sí, històricament queda clar i pot trencar els esquemes mentals d’alguns. Les Diputacions són filles de la Revolució. Naixen unides al liberalisme i constitucionalisme de la Pepa, de 1812. El seu pare no és Javier de Burgos en 1934, sinó els constituents de Cadis que amb els diputats de l’altre costant de l’Atlàntic parlen ja de sobirania i federalisme amb la clara intenció d’apropar el poder a la ciutadania. Les Diputacions són les grans enemigues de l’absolutisme de Fernando VII, que per dues vegades acabarà amb elles i quant al seu qualificatiu de provincials, cal aclarir que l’origen llatí de província tampoc té res a veure en allò de pro (por) i vincia (victoria). Doncs no, no pareix que el lat província siga derivat de vincere, véncer, com creien els antics. Corominas dixit.

La seua legitimitat d’origen queda, doncs, aclarida per la història i la legitimitat d’exercici, que és del que es tracta, va quedar manifesta escoltant als altres ponents. A Toni Such, director general d’Administració Local de la Generalitat que, subratllant la necessitat d’una major clarificació competencial, va advocar per la plena compatibilitat de Diputacions i Generalitat des de l’assumpció per part de les Diputacions del seu caràcter d’administració local. A Nicolas Reynes, delegat de la Confederació europea de Poders locals Intermedis, que parlava de les Diputacions com agents d’integració europea perquè si el principi fundador de la Unió Europea és el de la subsidiarietat, les decisions polítiques han de ser preses pels poders polítics més propers a la ciutadania, les Diputacions són una magnífica encarnació d’aquest principi. A Manuel Zafra, el gran teòric espanyol de les administracions locals, que va parlar de la intermunicipalitat com a garant de l’autonomia municipal.

Serveis als municipis

Les Diputacions no estan per damunt dels municipis, sinó per a donar serveis als municipis. En una Espanya on el 85% dels municipis tenen menys de 5.000 habitants i els xicotets pobles, omplin el territori, dotar-los de capacitat de gestió és el gran objectiu de les Diputacions. El que dona sentit a la Diputació és l’obligatorietat de l’assistència, no imposa, sinó que coopera i això ho fa, no des de línies de subvenció que marca la mateixa Diputació, sinó des de la concertació. La concertació dona marge de maniobra als municipis i permet l’exercici de l’autonomia municipal. En aquesta línia l’exvicepresidenta del govern i professora de dret constitucional, Carmen Calvo, va parlar de l’arrel constitucional de les Diputacions i el seu innegable i necessari paper com a vertebradores del territori. En resum: llarga vida a les Diputacions i als pobles que les doten de sentit.

President de la Diputació de Castelló

Compartir el artículo

stats