Amb la solemnitat de la Pentecosta, el temps de Pasqua, durant el qual hem celebrat la resurrecció de Jesucrist, arriba a la seua plenitud. L’Esperit Sant, enviat pel Pare i el Fill, té la missió de fer de l’Església germen i llavor del Regne de Déu en el nostre món i de guiar-la perquè siga fidel a la missió que va rebre del seu Senyor d’anunciar l’Evangeli a tots els pobles. El dia de Pentecosta l’Església, nascuda de la Creu i que en eixe moment estava formada pels apòstols que, amb Maria i altres dones i deixebles romanien en oració, va rebre l’Esperit Sant en tota la seua plenitud. Des d’aleshores, Ell habita a l’Església, l’omple de la totalitat dels seus dons i carismes, i la guia i condueix a través dels temps en el seu camí cap al Pare. En aquest moment, en el qual estem vivint una experiència eclesial de sinodalitat, és bo que ens preguntem pels signes de la presència de l’Esperit entre nosaltres.
L’Esperit és, abans de res, Esperit de santedat. L’Església no existeix per a buscar per a ella mateixa la glòria i el poder d’aquest món, sinó per a despertar en els seus fills l’anhel de la santedat. Els sants són els millors membres de l’Església, el tresor més valuós que ella ofereix constantment al nostre món. La seua vida i el seu testimoniatge, que ens parlen de l’enorme força renovadora que té l’Evangeli, constitueixen el signe més clar que l’Esperit Sant no l’ha abandonada. Molts d’ells són coneguts perquè l’Església ens els ha proposat com a models a imitar. La majoria, en canvi, romanen en l’anonimat i, encara que només Déu coneix el gran bé que han fet, això no significa que la seua vida haja sigut irrellevant: gràcies al seu testimoniatge, el Regne de Déu s’ha anat sembrant entre nosaltres.
Un cristià que es deixa conduir per l’Esperit és aquell que desitja, abans de res, viure en gràcia i amistat amb Déu, estimant a tots i anhelant la seua salvació. Que la festa de Pentecosta desperte en tots els batejats el desig de la santedat.
Bisbe de Tortosa
