Els partits polítics i l’estat es pareixen més del que es pensa a priori. Les dinàmiques de pugna pel poder, de servilisme, de resistència i de conspiració contra els poders legitimats pels processos democràtics que tanta desafecció política han generat en l’opinió pública es reprodueixen d’una forma bastant similar dins de les dinàmiques de les estructures del poder públic, tot i que d’una forma més discreta i lenta. I no sols en l’exèrcit o en les forces de seguretat de l’estat, sinó en qualsevol àmbit de l’administració. I eixa és una dinàmica inevitable i irresoluble.
Dues de les premisses més lúcides del filòsof francès Michel Foucault són, u, que on hi ha poder i hi ha resistència i que per això sempre estem en una relació més o menys asimètrica respecte al poder i, dos, que precisament per això mai assolirem una societat sense relacions de poder, sinó que el repte és procurar unes regles de dominació mínima. Eixes dues idees tenen una quantitat de conseqüències inabastables per a este article, però sols estiraré una: l’estat no és una maquinària racional, amb un procediment burocràtic perfecte que atén als principis d’interés públic amb una brúixola precisa.
Males estratègies de comunicació
Es diu sempre en l’acadèmia que la política va canviar en 1960 amb el primer debat televisat entre els candidats a la presidència dels Estats Units Kennedy i Nixon, perquè des d’eixe moment la imatge li va guanyar la mà a les idees. És evident que la professionalització del coneixement del llenguatge i la major mediatització de la democràcia ha augmentat moltíssim la importància de la comunicació política dins de la pugna pel poder públic. Però sovint caure en l’error que el màrqueting polític pot substituir a la filosofia política genera males estratègies de comunicació.
Cal cuidar els missatges, però cal cuidar encara més i primer les idees. Les campanyes polítiques són importants, s’estima que poden alterar el sentit del vot del 15% de l’electorat, no obstant això la resta voten pels projectes polítics que hi ha de fons en cada partit. Les eleccions d’Andalusia generen ja una sensació de precampanya fins a maig de 2023. Però compte, la comunicació política no ens farà guanyar el que perdem en polítiques públiques. Queda un 25% de la legislatura i el que ens cal és accelerar en transformar les regles de dominació que vam rebre heretades.
Portaveu de Podem Esquerra Unida a l’Ajuntament de Castelló
