El Periódico Mediterráneo

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Enric Nomdedéu

LA RÚBRICA

Enric Nomdedéu

150/20/4,5

Escolte a un representant de la patronal hostalera manifestant una preocupació lògica per la situació del sector, per com els seus marges comercials estan en risc. I ho argumenta de forma ben sòlida.

«El preu de l’energia --diu-- s’ha incrementat per un 150%, l’alimentació un 20% i els salaris un 4,5%». I jo encara afegiria que l’especulació urbanística ha fet que els preus dels locals es disparen i allò que abans podia costar 1.500 euros al mes, ara segons on, en costa 6.000 euros.

És més que evident que això afecta de forma determinant al compte de resultats de les empreses del sector. I, per tant, té tota la seua lògica la preocupació que manifesten. La compartisc.

Una altra cosa és que enfoquen bé el problema, i ací discrepem. Crec que si no defineixen la qüestió amb rigor, les seues solucions seran una errada de manual. I ho vinc a dir, perquè en els darrers anys, el pes de la nòmina en la comptabilitat del sector ha anat decreixent respecte a altres costos, representant una partida menor en el conjunt de les despeses. Els costos energètics, de lloguer, de matèria primera, han crescut molt per sobre dels salaris, el mateix representant del sector ho posava en xifres.

Menys diners per a viure

I ací és on està el gruix de la meua discrepància amb com enfoquen el problema, que és real, insistisc. Apunten als costos salarials, i sobre això aportaré jo també un xifra. Malgrat el creixement dels salaris un 4,5%, la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors supera el 10%. Per tant, mentre les elèctriques tenen guanys multimilionaris any rere any, a costa, entre altres, dels empresaris hostalers, els treballadors tenen menys diners per a viure.

Davant l’abús indecent de les elèctriques avalat pels grans partits de les portes giratòries, tindria tota la força de la raó, una reivindicació del sector hostaler (o del ceràmic, o d’altres), exigint al govern que es topen els preus, que es limiten els guanys indecents que es reparteixen any rere any, i creixent. Davant l’abús indecent dels preus dels lloguers, fill de la cobdícia alimentada pel discurs neoliberal de fer caixa ràpida, tindria tot el sentit que la patronal reclamés mesures de limitació dels preus desbocats.

Però d’això no només no en parlen, sinó que considerarien un atac a la lliure empresa, a la llibertat de mercat... Amb la mà dreta defensen, com Smith que el mercat té una mà invisible que el regula màgicament. Amb la mà esquerra demanen que l’estat intervinga el mercat amb subvencions, acceptant que la mà invisible és la de Keynes.

I marquen com al gran problema, el personal. Doncs miren, hi ha una qüestió de coherència en eixe discurs. La mateixa visió neoliberal que defensen és la que considera el treball com un mercat més, subjecte a l’oferta i la demanda. Però en este sí que demanen intervenció! Que els salaris no pugen, que es puguen fer més hores extres de les que permet la llei...

L’hostaleria és, ara mateix, una indústria fonamental per a l’economia valenciana, i ens interessa que funcione, i funcione bé. El que no se li val és a fer-nos trampes al solitari. El problema no és el 4,5, el problema és el 20, i el 150. Però és que els dels increments del 150 formen part de la mateixa patronal, que els empresaris a qui arruïnen.eus ací el què!

Secretari autonòmic d’Ocupació

Compartir el artículo

stats