Quan era xicotet col·leccionava cromos, com molts. De motos, ciències naturals i de l’NBA, ja veuen que eclèctic. Però hi hi havia un cromo, de la col·lecció dels Guinness, que parlava de la major golejada de futbol: Austràlia 31-0 Samoa Americana. Quasi res.
Ara, la política no és el futbol i, de vegades, el preu a pagar pels atacs de gent sense escrúpols és enorme. I els dic això perquè en aquest set anys que estem governant, la gent de Compromís hem rebut més de cent denúncies sense fonaments des de la dreta. Més de cent denúncies que han acabat sense cap condemna, que les hem guanyat. Cent a zero.
Però clar, aquestes denuncies no tenien fer justícia com objectiu, sinó embrutar el nostre nom, enfangar-nos. I volien això perquè la dreta sap que som la seua antítesi, que les nostres polítiques són les contraries a les seues, que mentre ells negaven medicaments als malalts d’hepatitis, volien cobrar per portar el tupper al menjador escolar o es pagaven les campanyes electorals amb diners corruptes que ens robaven a totes i tots, la gent de Compromís, hem portat llibres de text gratuïts a les famílies, hem revertit la sanitat privada i l’ITV, i hem instaurat la renda valenciana d’inclusió per no deixar cap família enrere. Som el que ells odien.
No cal que viatgem pel País Valencià, ací a Castelló hauran pogut llegir titulars de com la dreta es querella contra nosaltres, rius de tinta fent-se eco de l’acusació. Moltes ni es materialitzen, però això no es conta, ningú li demana explicacions al calumniador, i altres tenen un procés judicial dolorós per als acusats i profitós pels que es beneficien políticament, i infame pels que creiem en la democràcia i la justícia. Veiem com acusacions falses, que fan tant de mal als drets de ser un representant públic, no tenen cap conseqüència. Per exemple en el cas que va impulsar el PP de Begoña Carrasco contra Nomdedéu i Brancal, la sentència diu que no hi han proves, i d’haver-les hagut, tampoc hi havia delicte. Ja veuen, un candidata a alcaldessa, que menteix, utilitza de manera partidària el sistema judicial i calumnia. I no passa res, la culpa del calumniat.
Un pas al costat
Aquesta setmana, Mónica Oltra dona un pas al costat, davant d’una imputació de la fiscalia que diu «que no existe prueba» i encara així, l’imputa, i no passa res. Una actuació que veurem com acaba, però veurem com se suma a les de Victoria Rosell o Alberto Rodriguez. Mónica Oltra dóna un pas al costat amb el currículum polític que ha fet créixer al nostre País, i ho fa perquè davant dels reptes del col·lapse ecològic i les desigualtats, sols les polítiques de Compromís, ens conduiran cap a una transició justa. Ella ho sap, i per això ho decideix.
Si alguna cosa ha diferenciat a Oltra en el món de la política ha estat la seua lluita per les desigualtats, les injustícies i per dirigir totes les seues polítiques a cuidar de les persones més vulnerables del nostre sistema. És una referent. Ara, amb Aitana Mas seguirem defensant el mateix: millorar la vida de la majoria social i treballadora de les persones i no de la dels mateixos de sempre.
Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló
