Suscríbete

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Jose Martí

A FONDO

José Martí

Els bous i l’esquerra

Els que defensem aquesta festa ni som insensibles, ni incivilitzats; ens preocupa el benestar animal

Castelló, ciutat de congressos, ha sigut seu d’un Congrés Mundial. A l’Auditori, del dijous 23 al dissabte 25 de juny, ha tingut lloc el X Congreso Mundial Taurino de Veterinaria. Ho organitzava el Consejo General de Veterinarios de España per millorar la formació dels professionals veterinaris especialistes en espectacles taurins i promocionar el món del bou. Encara que fins ara no s’havia celebrat mai a la Comunitat Valenciana, l’elecció com a seu de Castelló està més que justificada donada la importància que els espectacles taurins populars tenen a la Comunitat i en particular a la nostra província. Va hi haver-hi ponents de molts llocs d’Espanya, a més a més de francesos i sud-americans. Al Congrés es va incidir que a més a més del paper que desenvolupa el veterinari a les explotacions ramaderes, la seua presència és fonamental per al bon desenvolupament dels festejos taurins i la seua vinculació amb la sanitat i el benestar animal atén a demandes de la nostra societat a les que cal donar resposta.

En les meues paraules de cloenda, a més a més d’agrair la invitació i cantar les excel·lències d’una província singular i única com és la nostra, vaig voler eixir al pas de l’apropiació sectària i excloent que des de postures de dreta i extrema dreta es fa de la festa dels bous. Sense anar més lluny, el president de la Diputació és d’esquerres, socialista, professor de filosofia i defensa la festa, com ho fan tants alcaldes i alcaldesses socialistes de la nostra província: a Vila-real (José Benlloch), Borriana (Maria Josep Safont), la Vall d’Uixó (Tania Baños), Almassora (Merche Galí), l’Alcora (Samuel Falomir), per citar tan sols alguns dels pobles i ciutats més destacats. O com ho fa el Govern de Ximo Puig, president d’honor del Congrés; la vicepresidenta era Amparo Marco. Una Generalitat que va estar molt ben representat a les jornades per Antonio Quintana, director general d’Agricultura i Ramaderia o el mateix José María Ángel, secretari autonòmic de Seguretat i Emergències.

L’esquerra és heterodoxa, oberta i plural

El món del bou i de la festa té molts garants i valedors en els governs socialistes a la Generalitat Valenciana i als ajuntaments. Malgrat tot, no cal obviar que l’esquerra és heterodoxa, oberta i plural. En ella caben distintes postures tant en aquesta com en moltes altres qüestions. Les posicions animalistes i antitaurines tenen també en ella el seu predicament i els seus seguidors. Més enllà d’improperis, insults i desqualificacions creiem que també en aquest àmbit cap el diàleg, l’argumentació racional i el lliure contrast d’opinions, fugint sempre d’esquematismes i simplificacions. Els que defensem la festa dels bous ni som insensibles, ni incivilitzats, ni tenim un gust especial per la sang, ni gaudim amb el sofriment animal; és més, ens preocupa el benestar animal. Lluny d’això, fiquem a debat diferents elements dignes de reflexió, poden hi haver més, ara en suggerim dos.

Primer: la diferència entre estar en contra dels bous i/o demanar la seua prohibició. No és el mateix, l’antitaurí argumenta i raona per convéncer a l’altre de la seua posició; el prohibicionista crida a l’Estat, a l’administració pública perquè la seua consciència individual, siga norma i llei. Vol que l’Estat fent ús de la coacció li done la raó. Lluny de no anar a la plaça si no li agraden els bous, busca imposar comportaments. Segon: ho fa, ens diria, perquè es tracta d’una tortura, una tradició inhumana i cruel que de manera injustificada fa sofrir un animal, ho té clar; però també es pot considerar que més enllà d’una tortura, es tracta d’un ritual simbòlic, ancestral on perviu molt del que ens constitueix com humans: la pugna entre la fera, la naturalesa desatenta i desbocada i l’artifici, la tejne humana; la lluita entre la força i el geni, l’ésser humà que amb una tela o amb una rodà s’enfronta a l’origen de la por i de la mort. D’ací la presencia constant dels bous en els somnis i en l’art. Ritual, mite, joc, somni, transgressió de la quotidianitat, festa, tot això que també ens constitueix i està en nosaltres, té també presència en la festa dels bous. I ja sé que aquests arguments no van a convèncer ni a l’antitaurí, ni al prohibicionista, i que cada vegada estan més allunyats de la sensibilitat actual, però no seran tan irracionals quan van ser defensats per Picasso, Ortega y Gasset, García Lorca o Hemingway. La defensa de la festa i del benestar animal no estan enfrontats.

President de la Diputació de Castelló

Compartir el artículo

stats