El Periódico Mediterráneo

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Pau Ferrando

EL TURNO

Pau Ferrando

La llegenda rosa de la Diputació

Amb el 200 aniversari s’ha produït una eclosió de lloances cap a la nostra institució. Davant la quasi indiferència del Partit Popular, que assisteix als actes de manera automàtica i desganada, podem contrastar la posada en escena d’un seguit d’argumentaris que el PSOE ha cuidat i preparat per a l’ocasió. A uns ja els va bé la manca de debat, opten a tenir el mateix rol, el bipartidisme de sempre.

El fet que les diputacions provincials aparegueren a Espanya en el Trienni Liberal, i el caràcter progressista d’aquestes, ha donat peu a què el president Martí repeteix una vegada i una altra el relat edulcorat d’una institució que sempre ha estat en l’ombra de la sospita per la seua utilitat, praxi i significació.

Govern territorial propi

És cert que, en un principi, es va dissenyar com un govern territorial propi, però mai van deixar de ser en realitat una extensió dels diferents governs centrals, que gairebé mai van ser democràtics.

Les persones que van ocupar els llocs preeminents no van estar exemptes del favor arbitrari, molts d’ells van ser nobles, persones privilegiades i, al llarg de la seua història, les diputacions van contribuir al caciquisme i al desequilibri territorial.

Els casos Fabra i Martínez no són conceptes aïllats. La corrupció del PP, fruit de xarxes clientelars organitzades des de llocs com la Diputació, on alguns manaven i centenars acataven en silenci còmplice, segur que la podem trobar en gairebé tots els moments de la història provincial.

Si volem progressar, cal fugir de les llegendes rosa i afrontar el present i el futur d’una Diputació que encara ha de considerar el seu lloc en l’espai democràtic valencià.

Diputat de Promoció Econòmica, Ocupació i Relacions Internacionals

Compartir el artículo

stats