En l’evangeli de hui escoltem l’escena de l’acolliment del Senyor en Betània per part de Marta i Maria, les germanes de Llàtzer. Les dues el reben amb alegria. En tot el que fan estan manifestant l’amor que senten cap a Ell, però cadascuna té una prioritat diferent: mentre Marta s’ocupa de preparar les coses necessàries per atendre’l dignament i s’afanya amb el servei; Maria, asseguda als seus peus, es dedica a escoltar la seua Paraula. Davant la queixa de Marta perquè la seua germana no l’ajuda, el Senyor li respon d’una forma sorprenent: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà presa» (Lc 10, 41-42).
Pel relat de la resurrecció de Llàtzer deduïm que Marta tenia una personalitat decidida. En sentir que el Senyor venia a visitar-les per la mort del seu germà, «sortí a rebre’l». María, «es quedà a casa» (Jn 11, 20) i va acudir al lloc on estava enterrat quan la seua germana li va dir (Jn 11, 28-29). Moguda per un sentiment de confiança i de familiaritat amb Jesús, Marta es dirigí al Senyor dient-li que, si hagués estat allí el seu germà no hauria mort, però que sabia que tot el que demanés a Déu, Ell ho concediria. Aquestes paraules de Marta van ser el començament d’un diàleg amb Crist que va culminar amb una de les confessions de fe més grans que trobem en el Nou Testament: «Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món» (Jn 11, 27).
La correcció de Jesús a Marta no és una censura al que ella està fent; constitueix una invitació dirigida a tots nosaltres perquè ens preguntem per allò que fem en la vida, per com ho fem i pel sentit que donem a les nostres accions. No es tracta que tinguem una actitud passiva davant les necessitats de les persones, sinó que visquem el servei als altres i les exigències del nostre compromís cristià lliures de tota inquietud que ens puga llevar la pau.
*Bisbe de Tortosa
