Portem unes setmanes amb tantes notícies que se’m fa complicat poder reflexionar sobre totes. L’actualitat ha entrat en una espiral on els temes es mengen uns als altres, la immediatesa, de nou, impedint que reflexionem, que fiquem les llums llargues, o que fets gravíssims no tinguen cap conseqüència i no els puguem valorar amb calma i perspectiva. Tot ha agafat una velocitat vertiginosa on els de l’eslògan, foto i propaganda, estan molt còmodes. Però aquells que tenim un projecte de país i som conscients de com interconnectades estan les diferents polítiques i la complexitat dels reptes que tenim som espentats a un segon pla pels que sols volen ocupar poder a base de criticar tot el que puguen.
Les darreres setmanes hem tingut notícies del sector sanitari i sociosanitari que no he pogut comentar amb vostés, i que en la Diputació han acabat esdevenint mocions, encara que la Diputació no té cap competència en Sanitat. I que són l’exemple de com la crítica ràpida i sense reflexió, allarga els problemes, convertint-los en estructurals i perjudicant-nos a totes i tots. Estem parlant de la falta de personal sanitari, especialment el personal facultatiu. En poques setmanes hem tingut la notícia de SAMUs sense personal mèdic, d’un pla de vacances que va arribar el 26 de juny, de la falta de substitució de personal sanitari, la no obertura de consultoris també per la falta de personal, i una que per mi és especialment sagnant, la suspensió de les vacances en algunes residències de gent gran. Un sector, el de les residències de gent gran, que fa ja massa estius que pateixen d’una realitat. I és que amb unes condicions laborals totalment diferents amb la sanitat, veuen com cada estiu auxiliars, personal d’infermeria i facultatiu, marxen a substituir vacances en sanitat, mentre ells pateixen l’estrés d’haver de donar un servei essencial fent autèntics malabars per poder cobrir el personal. Una situació que per revertir-la, passa perquè el personal assistencial de sanitat i residències tingueren condicions laborals similars, per reduir eixa mobilitat.
Els recursos humans
Hem vist com hem tingut SAMUs sense personal facultatiu, fet que es va convertir en una moció en Diputació, on Compromís vam reivindicar els serveis públics. La no obertura dels consultoris d’estiu és la constatació de que un consultori sense personal sanitari, són quatre parets, i per això, és tant important els recursos humans, per poder garantir una assistència sanitària de qualitat per totes i tots. I tenint tant clar que el que ens falta és personal format, hi ha una bona notícia. La finalització de la Facultat de Ciències de la Salut de la UJI, d’on hauran d’eixir aquests professionals.
No s’equivoquen, sense incrementar la formació i els alumenes de diferents categories sanitàries, especialment en facultatius, i al ritme que anem de jubilacions, seguirem tenint problemes. I el bipartidisme continuara acusant-se mútuament de no fer res. Per sort, altres parem i reflexionem i no ens deixem portar per la notícia immediata. Veiem els arbres, i observem amb calma el bosc, l’única forma de trobar el camí correcte.
Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló
