Una de les avantatges de ser jubilat es poder passejar pels carrers, conèixer i reconèixer llocs i indrets que abans passaren per la teva vida: unes vegades sense pena ni glòria, d’altres formant part de la teva història avantpassada. Sempre és un bon exercici de memòria.
Caminant pels carrers de Castelló, encara trobem algun taulellet fixat a la paret on està escrita la informació «Manzana nº … distrito... término municipal de…». Segur que ho heu llegit en algun cantó. En els pobles també hi ha. Una de les coses que crida l’atenció és el nom «Manzana»: el terme, emprat per definir una illa urbana, un grup de habitatges rodejades per quatre carrers, va ser popularitzada pel català Ildefonso Cerdà, un del fundadors de l’urbanisme modern a mitjans del segle XIX. La similitud em porta a pensar que etimològicament el seu nom va ser copiat, de massada, que és com s’anomenen els conjunts de habitatges –masos-- que existeixen a Catalunya i al País Valencià, una mena d’aldea menuda o llogaret, no del nom de la fruita com apareix a Nova York.
Una altra de les coses que passejant per Castelló crida l’atenció és no veure en tots els cantons rètols amb el nom del carrer. És lògic i desitjable que els carrers de la ciutat estiguin identificats, sobretot si vas en cotxe. Aquesta negligència es troba en moltes ciutats. A Castelló, la cosa dels noms és manifestament millorable. No tots coneixen els carrers o tenen la habilitat de situar-se dins de la ciutat, cal exigir el respecte a les plaques indicadores del nom, fer que tots els carrers siguen identificats en tots aquells llocs on s’accedeix a ells. Es fa necessari prendre mesures.
La manca d’interès, de control, de consideració per l’element cultural que suposa el titular del nom, l’abandó o tot junt pot ser el motiu d’aquesta negligència, que ha fet desaparèixer moltes de les plaques. De vegades els comerços col·loquen els anuncis i cartells del seu comerç i els tapen; altres, perquè les constructores s’obliden de restaurar les ceràmiques o la placa que hi havia; o pot ser perquè no hi havia res. El que és clar és que l’ajuntament és l’encarregat de posar-los, de vigilar que es restauren, de vigilar que no es tapen, de reposar els que desapareixen. Clar que això precisa d’una cosa que s’anomena eficàcia en l’ordenació del municipi, no molta, però una miqueta d’interès no vindria mal. Anomenar els carrers en tots els encreuaments o en les avingudes; posar cartells indicadors per als vehicles, ja que no tots entren pel cap o la cua del carrer. Ningú pot llegir, per exemple, des del centre de l’avinguda del Rei la placa que hi ha al cantó. Aquesta acció, facilitaria el coneixement de la ciutat i suposaria una millor gestió d’ordenació municipal del territori.
Un passat recent
També es nota la manca d’interès per la recuperació o el no oblit dels antics noms que usaven els nostres pares i que formen part de un passat recent. L’altre dia em vaig fixar que en Rubielos de Mora, tots els carrers, estaven anomenats amb el nom actual i el nom antic. Aquí podria fer-se, seria una forma de conservar una part de la nostra cultura. No es tracta de retrotraure-us en el temps de Maria Castanya, al carrer Sanahuja per exemple, baix podria posar Moreres, al carrer Sant José, baix Conills i així successivament, no vos pareix? Els carrers són la pàtria primigènia de qualsevol ciutadà, la primera propietat, jo vaig créixer al carrer Moreres, al Raval de Sant Felix o del Codony és el meu carrer. Se que hi ha documentació sobre el que dic, i no parle de els noms polítics si no dels noms que foren populars com per exemple: l’actual plaça Mª Agustina, s’anomenava el toll, l’actual plaça Clavé fou el descarregador o inclòs qui era Mª Agustina.
Seria interesant posar panells informatius, penso que si tenim una carència de elements monumentals per la desídia municipal dels antics regidors, vos seria que els nous recuperaren el que fora possible de l’historia quotidiana.
Llicenciat en Dret
