Són abundants els exemples de propostes per impedir que alts càrrecs com alcaldes, ministres i presidents de governs, s’aferren al poder més de 8 anys. El perill és acabar caent en els personalismes i ecosistemes d’interessos que no fan cap bé a la democràcia. De fet, la democràcia ja estableix que cada període electoral dure un màxim de 4 anys, perquè està comprovat que el temps i el poder no són amics de la democràcia.
A Vila-real tenim un alcalde que porta quasi 12 anys a la poltrona i vol estar 16, a més dels que ha estat en l’oposició: més de 20 anys! En este context potser s’entenen desqualificacions com les que vaig patir l’últim Ple, en què m’anomenava «infantil»: perquè porte poc de temps en política i soc jove, però ell també començaria en algún moment. És un concepte necessari per a la democràcia: la joventut, per descomptat no necessàriament en el sentit físic, però sí metodològic. Per això supose que al senyor dels 20 anys en una poltrona li molesta la gent amb idees noves.
Un senyoro que té el paper de moderador i que no modera gens. Porta els debats a la hiperventilació contínuament, i especialment si eres dona i no li dones la raó. Benlloch sol acusar les oponents de fer el ridícul, intervé en un debat entre dos dones com a gall en un corral, al·ludeix i ataca amb sentiments personals com la religiositat, manipula les paraules per justificar-se, riu i interromp durant les explicacions dels altres, acusa sovint de no haver preparat res i no «tindre’n ni idea», acusa una dona de posar-se «nerviosa» (li va faltar dir-me «histèrica») i m’exigeix «relaxar-me», talla la paraula, en este context encara té la barra de dir «vosté té mala educació» i conclou amenaçant-me amb l’expulsió d’un Ple en què veïnes i veïns m’han votat perquè estiga.
Quan no hi ha arguments polítics de trellat, alguns aposten per les desqualificacions personals. Vergonya d’alcalde. Seguirem treballant pel nostre poble, encara que ens amenacen amb l’expulsió.
Portaveu de Compromís per Vila-real
