Estem ja en ple estiu. Durant aquests mesos els nostres hàbits de vida i el nostre ritme de treball canvien. La vida de les famílies i de les parròquies es veu condicionada per les vacances escolars dels xiquets i joves; per la interrupció de la catequesi i de les reunions que tenim al llarg del curs; i per la celebració d’activitats pastorals més adequades al temps de l’estiu, com les colònies i convivències amb els joves, que possibiliten un major contacte amb la natura. Molts de vosaltres podreu gaudir d’uns dies de vacances. Segurament els que, per les circumstàncies que siguen, no les tingueu, dedicareu alguns moments a realitzar algunes activitats que trenquen el ritme de vida ordinari de la resta de l’any: trobades amb familiars, amics i coneguts; participació en festes tradicionals als nostres pobles, etc.
Tant el treball com el descans han de ser presents en la vida de les persones: el treball dona sentit al descans i aquest ajuda a viure’l dignament, alliberant-lo de l’esclavitud. És important que els cristians visquem el descans de tal manera que ens ajude a humanitzar la nostra vida i a progressar en la nostra amistat amb Déu.
El temps de descans pot ser un temps reconciliador. Els cristians tenim la convicció que tots formem una família, perquè tots compartim la mateixa dignitat. Això implica que estem cridats a viure com a germans. Que aquest temps siga una ocasió per a refer llaços que s’han trencat o estrènyer els que s’han afeblit.
Hauria de ser també un temps de creixement en l’amistat amb Déu. El ritme de la nostra vida ens arrossega a la superficialitat i perdem la capacitat de veure la profunditat de les coses. És la llum d’una fe viva i la vida de la gràcia les que ens permeten no perdre la pau que tenen els amics de Déu, encara que puguem passar pels moments de dificultat i sofriment que apareixen en la vida. Si dediquem temps a l’oració, recuperarem forces per a afrontar amb alegria el pròxim curs.
Bisbe de Tortosa
