El Periódico Mediterráneo

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Fernando Navarro

Per què cal pagar al Coto

La setmana passada vam celebrar Assemblea del Coto Arrocero. Va ser una reunió de nou bastant tensa sobre els mals endèmics de la Marjaleria i sobre la complexitat jurídica i la lentitud executiva tant de la pròpia comunitat de regants com de l’Ajuntament per resoldre els problemes originats durant quatre dècades de caos urbanístic. Els dilemes de gestió de la Marjaleria són una de les grans patates calentes de la ciutat i ja en alguna ocasió he parlat d’ells en este espai. Una persona amb una llarga trajectòria de gestió a Castelló em deia que per resoldre el problema de la Marjal cal que hi haja un govern municipal que vulga perdre les següents eleccions, i això sembla difícil de trobar.

Taxa de morositat

Dins de la sessió, un dels síndics de la comunitat va explicitar que un dels principals problemes del Coto és que, en un moment donat, la que era Tinent d’Alcalde del Grau, Marta Gallén, va dir clar i ras que ja no calia pagar les quotes de la comunitat. Hui el Coto acumula una taxa de morositat, i ho escric ací perquè també es va fer explícit en l’assemblea, del 28%, el que li dificulta molt la seua capacitat de gestió. Perquè ja no es cultiva, perquè el servei és poc satisfactori o directament perquè el meu veí ja no paga, la dinàmica d’impagaments no para de créixer any rere any. Però, i açò cal repetir-ho mil voltes, el pagament al Coto és obligatori (el dret de reg és de la parcel·la, no del propietari) i necessari perquè el sistema de drenatge de la Marjaleria continue en funcionament.

En un determinat moment l’Ajuntament de Benicàssim va voler avançar-se als problemes del Coto i va assumir la gestió de les bombes de dessecació com un servei municipal més, quan no ho són, i es va trobar en contra la sentència del PAI Benicàssim Golf que l’obliga a parar eixos bombejos.

L’Ajuntament de Castelló ha assumit amb el seu Pla General un complex procés per reequilibrar els usos residencials, agraris i d’espai natural de la Marjaleria que sols ha fet que començar. Fins que es culmine encara queden uns anys d’incerteses que caldrà gestionar fent equilibris jurídics --com ara la reparació del drenatge al Senillar que provoca el creixement del nivell freàtic al Bovar--. Però, i açò és absolutament segur, si en este procés la taxa de morositat al Coto continua augmentant serà tot molt més complicat.

Portaveu de Podem EUPV

Compartir el artículo

stats