Sempre m’ha generat rebuig l’abús de certs conceptes. Alguns han arribat a la nostra vida com a novetats i altres ja estaven de fa temps. Paraules manosejades massa sovint per gent amb intencions de dubtosa ètica, que utilitza conceptes com sostenibilitat, resiliència, prima de riesgo, populisme o nacionalisme. Hi ha qui repeteix aquestes paraules enmig d’un discurs com si anaren a omplir de raó el que és un argumentari sense cap trellat.
Però, no és que li tinga mania a eixes paraules, sinó a l’ús intencionat que uns pocs pretenciosos fan d’elles. No ens oblidem que fa un temps qui no parlava de post-veritat no era ningú. Ara, a causa de l’evolució lògica de l’imperi de la falta d’ètica i de la post-veritat, parlem de lawfare. Però anem a pams, supose que vostés recorden el concepte post-veritat --que sols importa el que sents i com ho transmets, encara que estigues mentint–. Ara ningú recordem aquest concepte, segurament perquè no es repeteix per cap tertúlia o analista mediàtic, però està ahí. I d’aquesta realitat, que la veritat no importa, arriba la lawfare --la guerra jurídica, la utilització del sistema judicial--. Utilitzar el sistema judicial amb l’únic objectiu de fer mal a l’adversari polític és la definició més dolenta i mesquina d’aquest nou concepte, ja que ho fan amb mentides i manipulacions.
D’aquesta lawfare hem vist casos sagnants darrerament. De fet, no cal anar a la televisió ni a Madrid, ací a Castelló la portaveu del Partit Popular va denunciar per la via penal als anteriors portaveu i portaveu adjunta de Compromís a l’Ajuntament i la sentència va ser contundent: ni hi havia proves, ni va passar el que el PP deia, i en cas d’haver passat no era delicte. Però les portades i els titulars, els rius de tinta, l’assetjament polític i mediàtic i el clima de tensió ja estaven en marxa. El mal va ser terrible, i no només per a Compromís, sinó per un sistema democràtic que veu com certs partits que l’habiten no creuen en ell.
Fa necessari que el cost de la mentida tinga conseqüències
De lawfare contra Compromís hem vist de tots els colors aquests set anys. Desenes de denúncies de la dreta que acaben arxivades, però que prèviament tenen el juí mediàtic. I darrerament hem vist una evolució terrible, la que ha atacat a l’anterior vicepresident del govern i a la ministra d’Igualtat, Irene Montero. Acusacions sense proves, que han sigut jutjades amb informes policials falsos i publicades per televisions i periodistes que sabien de la no veracitat de les notícies. Tot plegat, fa necessari que el cost de la mentida tinga conseqüències.
Cal que els partits democràtics ens plantem front a qui fa de la mentida el seu programa polític. Perquè un dia podem ser nosaltres, però l’endemà pot ser qualsevol altre i el resultat és letal per a la democràcia i victoriós per als qui troben a faltar un sistema propi de l’Espanya en blanc i negre. La nostra millor eina és la de continuar fent polítiques valentes per recuperar la memòria d’aquest país i aportar solucions als problemes quotidians de la ciutadania.
Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i a la Diputació de Castelló
