L’estiu és el període de vacances per antonomàsia. Un període més o menys llarg segons l’etapa de la vida en què ens trobem. Els infants i adolescents gaudeixen de vora 2 mesos i mig de vacances, mentre que la gent adulta disposa de menys temps per desconnectar de la rutina laboral i gaudir amb la família i les amistats. Però per a moltes dones l’estiu és sinònim de més treball, ja que han de tindre cura dels més menuts 24/7.
Si observem atentament al nostre voltant, a les piscines, a les platges o als parcs, veurem que qui s’encarrega majoritàriament de la xicalla són, com tota la vida, les mares o les iaies. I és que si fem la vista enrere, trobem sempre una dona que s’encarregava de tot per tal de fer possible que nosaltres gaudírem de les vacances al màxim. Els anys han passat, però les dones continuem assumint eixa sobrecàrrega que suposen les cures i que s’agreugen encara més durant les vacances escolars. Fem d’animadores, mestres, cuineres i un llarg etcètera. Ara que som adultes ens n’adonem de totes les renúncies que les dones han fet sempre, perquè ara eixes renúncies les fem nosaltres.
Ja no ens perdem amb les amigues durant hores, ni llegim un llibre sense interrupcions, ni tan sols podem relaxar-nos al sofà en acabar de dinar. Les vacances reals, per poder desconnectar i fer tot allò que no es pot fer durant l’any, no existeixen per a moltes dones. Per això, vos convide a buscar moments per a vosaltres mateixes sense preocupacions ni obligacions, abans que amb el mes de setembre tornem a la rutina asfixiant que suposa atendre filles, feina i casa. I permeteu-me acabar donant les gràcies des d’ací a totes les iaies i les mares que ens ajuden sempre en aquesta feina invisible compartida.
Portaveu adjunta de Compromís per Vila-real
