Suscríbete El Periódico Mediterráneo

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Fernando Navarro

La nostra Marjaleria viva

Els ecosistemes d’aiguamolls són una de les principals ferramentes per a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic de les nostres societats. Tot i sol ocupar el 3% de la superfície del planeta, absorbeixen el 30% de les emissions de CO2, el doble que els boscos, amb molta més superfície. A més, són l’hàbitat del 40% de la biodiversitat del planeta. Però malgrat eixe enorme interés ambiental, des de 1975 s’han perdut aproximadament el 35% dels aiguamolls de tot el planeta per la pressió de l’agricultura intensiva, de la contaminació i de la urbanització descontrolada.

La degradació de la nostra Marjaleria durant les últimes dècades no és un fet aïllat, de fet, molts altres entorns viuen situacions semblants per tota Europa. Per revertir eixa tendència a la degradació i reequilibrar els diferents usos que durant les darreres dècades s’han fet d’estos entorns --el residencial i l’agrari junt a l’ús propi com a espai natural en el nostre cas-- requereix, en primer lloc, d’una presa de consciència dels reptes que suposa la seua gestió futura.

Durant les darreres dècades, la mirada de la nostra Marjaleria tant des de la política com des de la societat civil era la de l’etern dilema sense solució i la d’un problema a esquivar. En canvi, eixa mateixa aproximació ha estat el principal hàndicap per començar a trobar solucions.

Per això des de la Regidoria de Transició Ecològica hem organitzat un concurs de fotografia anomenat Marjaleria viva (es poden enviar les imatges fins al 15 de setembre, tota la informació i les bases estan a castello.es) amb el qual volem que el veïnat amb l’afició per la fotografia s’aproxime a la Marjal, als seus camins i a les seues séquies, i busque els espais on encara la riquesa ambiental li guanya la partida a les pressions encara latents del Segle XX i que més persones comprenguen eixe entorn com una de les millors oportunitats perquè la ciutat i el terme de Castelló siga millor en les pròximes dècades.

Sense aspirar a un horitzó impossible de recuperació d’aquells lluents del segle XV, sinó aspirant a una gestió del segle XXI que sume el coneixement científic i les creixents preocupacions ecologistes de la nostra societat per reequilibrar els seus usos. Si volem que Castelló estiga a l’altura dels reptes climàtics i ambientals del nostre temps, és una tasca ineludible.

Portaveu de Podem EUPV

Compartir el artículo

stats