Crec que no és la primera vegada que titule un article així, però no m’importa perquè aquest diumenge serà especial i crec que el títol ha de ser eixe. I és que aquest diumenge és 14 i la meua família com tantes altres de Castelló, ens reunirem per celebrar la Nit de l’Agost. Soparem on sempre, al camí Travessia Serradal 16 --el número del camí no sé qui el va ficar, però que a gust es va quedar--, i allí ens trobarem els tios i ties, i les cosines i cosins.
Per a mi és especial perquè des de que van faltar Pepe i Rosa, els avis, és el dia que més membres de la família estem junts. Durant l’any és difícil veure a tant de poero i sols per això paga la pena. Una Nit d’Agost a la marjal és sobretot això: família, gallardets, fanalets, estar a la fresca, sopar i xarrar, somriure i escoltar. En definitiva, estar amb qui t’estimes. I clar, si tenim en compte que venim de dos anys de pandèmia i els Felip Arrufat no ens havíem reunit encara, aquesta és la nostra primera Nit de l’Agost poscovid --cal dir que cada vegada queden menys coses a les quals poder dir «la primera vegada poscovid» i crec que això és bo--.
Moment de ficar-me al dia
Per mi eixa nit és el moment de ficar-me al dia, que Josep ha acabat la carrera d’arquitectura, que el tio Patri s’ha jubilat... que no és que no ho sàpigues abans, però el dia a dia boig fa que no pugues prestar-li l’atenció que mereixen. Aquesta Nit d’Agost vull aprofitar per presentar a la meua parella, Elga, a la meua família. Del que més m’agrada d’eixa nit és poder seure amb els cosins i parlar. Encara que fa mesos que tal volta no has vist a Moisés i Rosanna perquè viuen a la Vall es manté la confiança que tens amb la gent que estimes. És com si ens haguérem trobat fa una setmana perquè la distància o el fet de no coincidir no evita que se’ns escape un somriure d’orella a orella quan ens trobem.
Supose que la meua Nit de l’Agost serà com tantes altres, que si la neboda ja té parella, que si has trobat feina, quina sèrie estàs veient, si has anat a algun concert o festival, com han sigut les Penyes de la Vall... I les converses seran d’això: oci, estudis, treball, família, futbol i alguna cosa de política. I l’endemà, el dia 15 d’agost, a Castelló dinarem la tradicional paella de pato. No només és motiu de celebració a Castelló, on la festivitat és més familiar, sinó que a més pobles com Almenara, Moncofa, Xilxes o Nules la tradició, els fanalets, les retrobades familiars i la festa amb amics s’apoderen dels carrers. Als pobles d’interior, també és festa gran, com a Portell. Siga com siga, les comarques del nord i el País Valencià estem de festa i ho celebrem amb la nostra gent.
Al final totes i tots ens semblem molt, crec que al nostre país tots tenim un grup de whatsapp que es diu Cosins o Família, de fet jo en tinc un i la meua parella també. La veritat és que m’agradaria saber quants grups de whatsapp hi ha amb aquesta mena de noms, ja que ens ajudaria a sentir-nos més prop els uns dels altres.
Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i a la Diputació de Castelló
