Ara fa sis anys el Govern del Botànic, de la mà dels mitjans de comunicació, encetava la campanya #StopAlFoc. El motiu d’aquesta campanya, que ens acompanya tots els estius des del 2016, era conscienciar a la ciutadania, ja que la majoria dels incendis que patim són fruit de l’acció humana. No sé si ho saben, però el País Valencià és la tercera autonomia que més diners inverteix en prevenció i extinció d’incendis. I, evidentment, no és la tercera en extensió, tot i que eixa dada tampoc vol dir molt perquè també caldria tenir en compte l’orografia, la gestió forestal, així com l’ús agrari, social i econòmic del territori per saber les necessitats d’inversió que tenim. Entre el 2021 i el 2024 la Generalitat i la Diputació hem pressupostat uns 10 milions d’euros per a la mitigació d’incendis a les nostres comarques. Més enllà d’aquestes xifres, la realitat és que aquesta darrera setmana se’ns està cremant el País. I això fa mal.
Avui vull compartir la immensa tristor i ràbia que em generen les imatges que estem veient; la virulència amb que el foc crema els boscos, del paisatge desolat que deixa al seu pas, de les mirades del veïnat de Bejís, Sacañet, Teresa i Toràs quan han de ser evacuats. Vull mostrar la solidaritat al veïnat de les Useres, de Costur, de l’Alt Palancia, l’Alcalatén, i de tots els pobles. I al mateix temps, en nom de Compromís, m’agradaria manifestar la gratitud als professionals, a les Brigades Forestals de la Generalitat, a l’UME, als que han vingut d’altres províncies i autonomies a ajudar-nos. Permeteu-me que faja una menció especial als Bombers de la Diputació i de l’Ajuntament de Castelló per la feina feta i per l’esforç, que els puc assegurar que aquests dies ha sigut enorme i han estat a l’alçada d’una situació extremadament complexa.
Els he de dir que els escric també amb certa sensació de deshora. Ja els ho he transmès en altres ocasions: la immediatesa no ens deixa parlar de les coses importants. La situació és tan greu, el dolor és tan gran, que m’espenta a escriure sobre allò que més ens afecta ara. Però no puc amagar la sensació que dels incendis cal parlar a l’hivern, i amb una visió molt més ampla de la que hem estat fent servir. Perquè, miren, realment el que em sembla és que no arribem a entendre la complexitat de la gestió i relació amb el territori, no sols a nivell mediambiental, sinó també humà i econòmic. Hem de mirar més enllà de les flames i el paisatge de cendra. Cal parlar dels motius, causes i circumstàncies que ens poden permetre mitigar o reduir les conseqüències. I, per això, necessitem temps i planificació, a banda d’anàlisis encertats i profunds, lluny de solucions o crítiques massa vegades poc o gens treballades. En definitiva, ara el que toca és la solidaritat amb els afectats, els ànims i reconeixement als bombers i bomberes, i esperar una prompta extinció dels incendis. Després tocarà la reflexió crítica, l’anàlisi i la planificació per a la recuperació del territori i ecosistemes. Per cert, no estaria mal recordar que tot això forma part dels ODS, que han de ser accions concretes i no només un pin a la solapa.
Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i a la Diputació
