La mala o nefasta gestió d’antics governs de Ca la Vila, ens ha privat de quasi tot el patrimoni arquitectònic ciutadà. A Castelló han desaparegut gràcies a la manca de protecció, i l’ambició desmesurada de constructors i promotors, la majoria d’elements constructius que formaven part de la nostra història. Podríem exposar infinitat de desgavells: la casa dels Miquels, a l’antic carrer l’Aigua cantó amb carrer Pescadors --les seues pedres de la façana i les reixes formen part de l’edifici propietat del bisbat, que està al carrer Caçadors cantó amb carrer Pescadors--; els masets de l’avinguda Tàrrega Monteblanco; l’Alqueria de la Torre o del Morrut que estava al Camí Molins, desapareguda de la nit al matí, quan l’alcalde Gimeno del PP no va moure un dit; o la presó de la ronda Magdalena que va enderrocar l’exalcalde del PSOE Antonio Tirado. Tot és temps passat, però és bo recordar-lo per donar-nos compte que, llastimosament, tots els anteriors governs municipals fins ara, han fet una destrossa o altra al patrimoni de Castelló.
S’ha permès la desaparició de construccions singulars, o s’ha trencat l’harmonia constructiva; s’han autoritzat edificis com els del carrer d’Isabel Ferrer, el carrer Herrero o l’edifici cantoner del carrer de Sant Francesc amb el carrer de la Trinitat. En aquest darrer emplaçament la cara dura es va empinar a la seua màxima expressió quan el constructor o promotor, al que se li negaven els corresponents permisos d’obres per no complir les ordenances, va fer que el nomenaren regidor d’Urbanisme. Era en les darreries de la dictadura. Així, d’aquesta manera, es va construir l’edifici. La font de la Barrasota que segons la inscripció gravada en un vell sillar té propietats medicinals --«con esta obra, hecha baxo del feliz auspicio del sr. D. Antonio Bermudes de Castro governador de esta villa se restituyó el agua extravasada al centro de este manantial saludable año 1802»--; la font era d’ús públic però es troba dins de les instal·lacions de la refinería de Petróleos i està barrat l’accés.
A totes les grans capitals, hom pot trobar grans espais verds, d’esbargiment, d’esplai, on la gent pot anar-hi a gaudir d’un tros de natura, de silenci i d’un aire més pur, menys àcid que dins el nucli urbà. Fugir d’un bosc de ciment, sorolls, preses i tot allò que ens fa accelerar la vida és una dèria constant en la vida de quasi tots els éssers humans. A Castelló, al nucli urbà tenim jardins per als dies de cada dia; jardins per a prendre el solet a l’hivern, o jugar amb els fills o els nets menuts al eixir d’escola.
A Castelló, el més gran parc natural del que podem gaudir mitjançant els seus camins públics, que no estan barrats i poden ser utilitzats per tothom és la plana, el terme municipal de Castelló. Un enorme espai verd, que li dona cognom al nostre poble. Un parc natural que abasta, en una superfície de 6.000 Ha, mar i muntanya, horta, secà i marjal. Per tant cal cuidar-lo i mantenir-lo. El que es troba en ell seria més que convenient promocionar-lo, protegir-lo. Posar en valor tot allò que encara ens queda. Cal restaurar el que s’ha perdut i deteriorat; cal donar a conèixer la història de cada lloc i el seu perquè, els noms antics i el seu significat. Seria més que oportú que els de la Ca la Vila feren la seua part, instal·lant panels informatius allà on ell lloc siga part d’una història de Castelló o de castellonencs. Eixe gran jardí que amb major o menor fortuna hem tractat de descriure.
De moment no han aconseguit –a tot s’aplegarà--, acabar com han fet amb el patrimoni arquitectònic amb la Plana de Castelló, a excepció de la Marjaleria que pareix que no té remei. Pots recórrer els seus infinits camins i gaudir d’un indret interessant i magnífic. Amb la família, a peu o en bicicleta, es troba un immens jardí al teu abast, amb extraordinaris llocs, alguns coneguts, altres mereixedors de ser-ho. Pots trobar marjals, horta i secà. Embolicats entre sèquies, tarongers i garroferes hom troba les terres dels fills del Rei Barbut: Case, palíndrom de secà; Tahor, palíndrom d’horta, i al príncep Garxoli del Senillar, marjaler de soca i pretenent de la Infantona. Els recorreguts son il·lustradors, magnífics, entretinguts. Pots buscar l’ullal de la Comare en la partida d’Antrilles; el Pou de l’Abundància en la partida de la Magdalena; per ser lloc públic, pots reivindicar l’accés a la font de la Barrasota en el Serrallo i beure de les seues saludables aigües; i de pas, vore les escultures del camí dels bessons i el molí del salt de novia en la partida Almalafa; el poblat romà de Benicató en les vores de la marjal del Serrallo en la partida de Vinamargo al costat del barranc de Fraga; la creu del guàrdia en el Senillar; arrimar-te al Molí la Font, encara que no podràs entrar. Ni des de fora podràs informar-te de la seua història i utilitat, per què, perquè no esta obert a diari i a ningú se li va ocórrer posar un panell informatiu que des de fora es puga llegir. També podràs saber que el camí de la Donació el nom li ve com diu Vicente Traver Tomás al seu llibre Antiguetats de Castelló de la Plana, perque cada un dels veïns llinders del camí donaren una part de la finca per fer-lo. Eixe camí era l’antiga partició entre l’horta i la marjal. Si tens temps podràs conèixer els 23 molins que aprofitaven les aigües de les sèquies mare, i complien el seu paper, o anar a la mar seguint la sèquia travessera des del camí Caminàs en Canet.
Recórrer el terme de Castelló és un plaer per als sentits, un descobriment d’indrets preciosos i saludables, de llocs on conéixer vegetació, fauna, i història. Passejar per l’horta de Castelló, per la marjal o les muntanyes, és un privilegi que pocs castellonencs gaudeixen perque ho desconeixen, per inseguretat o per manca d’infraestructures adequades. És veritablement llastimós. Es fa necessari comptar amb una bona guia excursionista que ens porte pels indrets i ens ensenye els llocs, la seua història, els sistemes de reg, les plantes, les aus, i altres aspectes interessants, que es troben pels camins. Els noms i el seus significats i esbrinar si per exemple Canet ve de Cannetum --canyar-- o com popularment es diu, de gos.
Una acció necessària seria reeditar, per a coneixement de tots els castellonencs, el llibre de Lluís Gimeno i Ferran Arasa La toponímia del terme municipal de Castelló o el citat Antiguitats de Castelló de la Plana de l’insigne arquitecte Vicente Traver Tomàs.
Llicenciat en Dret
