La setmana passada vaig organitzar un dinaret amb amics, com es diu ara, per celebrar la vida. La sorpresa meua va arribar quan vaig anar per tot el poble buscant uns glassons que no vaig topetar.
A finals de juliol havia sentit una entrevista a un empresari de gel. I recorde que va dir que este estiu n’hi hauria escassedat perquè s’havia donat «la tempesta perfecta». Va explicar que els fabricants de gel intensifiquen a l’hivern la producció per poder emmagatzemar el producte. I enguany, això no es va fer, perquè la pandèmia i les restriccions encara existien i no volien arriscar-se a tindre una inversió fallida. A la primavera, quan ja es va aclarir un poc el panorama, l’augment de l’electricitat era tan brutal que tampoc no van xafar l’accelerador a fons, tot esperant que arribara una baixada sensible del preu de la llum que encara no s’ha donat. I per últim, la intensa calor estiuenca s’ha allargat més del normal i això ha produït una demanda extrema d’un gel que no existeix.
Al nostre camp també s’estan donant tots els ingredients per tindre una tempesta perfecta. Després d’uns anys complicats pel cotonet, sembla ser que esta temporada n’hi haurà menys, segurament perquè se l’ha combatut amb intensos tractaments que, pareix ser, no només han matat eixa plaga, sinó alguns depredadors naturals que es menjaven altres bitxos. El resultat ha sigut que, si els últims temps han sigut nefastos a causa del cotonet, enguany ho seran a causa de l’aranya sobrevinguda.
Amb tot, estem a les portes d’una altra temporada roïníssima que, a tot el que he comentat, s’hi uneix la pujada de preus de tots els productes utilitzats per al cultiu d’una taronja que, ara tampoc, no incrementarà el seu preu de venda. No cal ser molt llarg per intuir que tot condueix a tornar a tindre una temporada citrícola fatídica per al llaurador.
Alcalde de Betxí
