Enguany els anuncis inspirats en la Mediterrània no havien tingut el gran impacte al que estàvem acostumats. Per no parlar de com de lluny ens queden les barbacoes i els bimbons del desaparegut Georgie Dann. Clar, això de no tindre himne de l’estiu no podia passar en l’any de l’absoluta tornada a la normalitat amb les seues festes populars i les respectives berbenes.
I just ací, a aquests espais és on s’apleguen joves i no tant joves amb ganes de passar-ho bé, ballant i cantant amb amics i amigues. Just ací és on elles no és que vulguen ser valentes, simplement volen poder tornar a casa vives després de la celebració en qüestió. El fet que apareguen cançons d’empoderament femení i s’estenguen entre les masses és una eina importantíssima per fer front al masclisme. Per aquest motiu és important Rosalía, perquè amb Despechá ha aconseguit fer-nos ballar --sí, també a mi-- i entrar a les vides de milions de persones d’arreu del mòn amb una lletra que parla del despit amorós des d’una perspectiva festiva i alocà. La lletra parla, en primera persona, d’una xica que ix de festa vestida com li ha vingut en gana i amb la intenció de passar-ho d’allò més bé amb les seues amigues. Així, sense donar explicacions a ningú. Ni tant sols al jefe: fuck la fama, fuck la faena.
També és la importància de què una artista internacional com Rosalía llance un videoclip en el que apareix natural, sense necessitat d’aparèixer sexualitzada ni rodejada d’un grapat d’homes com hem vist a la majoria de clips de cantants masculins. I ho fa a una platja de Mallorca dibuixant una estampa costumbrista de l’estiu que qualsevol de nosaltres teníem de menuts. No calen grans viatges ni iots de luxe, només una vesprada de platja amb amics o la família. I, com per a mi tot és política des de que te despertes, baixes al carrer i dius «bon dia», crec que la cançó de l’estiu també ho és i volia parlar-ne. Dit això, no me puc estar de confessar que els polítics també eixim de festa i ballem tal i com va fer Sanna Marin. I així tanquem l’estiu, amics i amigues. Ara toca ballar a uns altres ritmes.
Regidor de Compromís per Castelló
