No sé als vostres pobles, però a Betxí cada vegada que fem un pas endavant i ampliem la xarxa de carrils bici urbans s’enceta la mateixa polèmica, al meu entendre estèril, de per què els fem «si no els utilitza ningú». Polèmica a la qual se’n pugen al carro els partits de l’oposició, amb crítiques sense arguments i sense exposar, com sempre, quina és la seua opinió al respecte.
La clau del tema en qüestió, crec que la va donar al meu mur de Facebook un experimentat ciclista de Betxí. Cite textualment: «el primer que s’ha de fer és diferenciar entre un ciclista, aquell que usa la bici per a fer esport, i un usuari de bicicleta, que la utilitza com a mitjà de transport» i/o desplaçament per dins dels municipis, afegiria jo.
Efectivament, crec que eixe és el moll de la qüestió. Els carrils bici urbans no estan fets per als ciclistes esportistes que recorren desenes de quilòmetres en les seues rutes. Estan pensats, fonamentalment, per tal de canviar la mobilitat urbana, i permetre desplaçar-se als veïns de forma segura i sostenible per dins dels pobles, sense necessitat d’agafar els vehicles com hem fet les últimes dècades.
Estem davant d’un canvi de model important, que suposarà una revolució en els pròxims anys. Però això no es pot fer de hui per a demà, sinó de forma progressiva. És en este context que s’han d’entendre determinades actuacions i projectes que potser pareixen inacabats però que suposen una primera fase dins d’un pla general. Estic pensant, per exemple, en el tram que hem obert recentment en l’avinguda Primer de Maig gràcies als fons europeus, que han sufragat la meitat del projecte.
En els últims anys, Betxí està experimentant un canvi substancial en la seua mobilitat interna, i s’està fent per a bé, però sempre amb una idea clara del que es pretén: millorar la qualitat de vida del nostre veïnat.
Alcalde de Betxí
