Suscríbete

El Periódico Mediterráneo

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Fernando Navarro

Entre la reforma i la revolució

Això és de segona legislatura», solia dir l’antic síndic socialista a Les Corts, Manolo Mata, durant les primeres reunions del Pacte del Botànic a l’inici de la legislatura passada quan la resta dels socis plantejàvem propostes que generaven discrepàncies. Mata, procedent d’Esquerra Socialista, aplicava la seua gràcia particular per tractar de fer vore que les diferències per a donar la negativa a propostes com la taxa turística, o el canvi en el sistema de la gestió dels residus pel sistema de devolució i retorn no eren de fons, sinó de temps. Eixe raonament és comú dins del Partit Socialista i paraules semblants hem escoltat en privat, però també en públic d’altres dirigents. El president de castellà-manxec, García Page (que ahir mateix eixia a defensar a Núñez Feijóo) té posicionaments ideològics i aproximacions estratègiques a temes claus diferenciats respecte a Ximo Puig o a la balear Francina Armengol.

Partit dels lobbies

Rosa Luxemburg va teoritzar fa ja un segle sobre les diferències en el sí dels partits d’esquerres en Reforma o revolució, un llibre que hui, atenint-nos a la densitat de l’estructura de l’estat i a la mal·leabilitat de les estructures de poder i de dominació que ens han convertit a tots en reformistes, el debat hauria de ser alguna cosa com «xicotets retocs, o reformes». Fa uns mesos, Pedro Sánchez va sorprendre durant el debat de l’estat de la nació assenyalant a la banca i a l’oligopoli elèctric i emmarcant al Partit Popular com al partit dels lobbies. Probablement, eixe gir era resultat d’una lectura dels sondejos demoscòpics que els ensenyaven que aquella també vella premissa de temps gelats que qui guanya el centre electoral guanya les eleccions s’estava qüestionant, i, per tant, l’amenaça del bloc progressista en el seu conjunt era la desmobilització d’electorat autoubicat en l’espectre ideològic d’esquerres.

Eixa va ser la reflexió que vam plantejar dijous passat al Debat de l’estat de la ciutat i per la qual demanàvem al Partit Socialista local valentia en la recta final del mandat local i que malauradament tan mal va sentar als meus companys i companyes de govern. En moments convulsos i d’incertesa com l’actual d’inflació és poc efectiu posicionar-se amb el continuisme, cal traçar horitzó i projecte per mostrar que, tot i les dificultats, les coses poden anar a millor.

Portaveu de Podem EUPV a l’Ajuntament de Castelló

Compartir el artículo

stats