Durant anys els feijòlegs llicenciats en tertúlies de pacotilla han definit a Núñez Feijóo com un polític moderat i bon gestor. És el que té tindre en nòmina a diferents mitjans de comunicació i pseudoperiodistes amb l’actiu de tindre la butxaca plena.
Després del debat al Senat, em vaig fixar, més si cap, en les portades i graelles d’alguns mitjans de comunicació, i vaig advertir que han de ser bastants els del canut ple de diners.
En el debat al Senat, on Feijòo va perdre fins a les xancletes d’anar per casa, el nostre president del govern, Pedro Sánchez, va esmolar les dades i va combatre les boles de la dreta amb arguments i gestió enfront d’una oposició que segueix opositant a governar, i es que l’efecte Feijóo sols ha sigut un miratge d’un oasi en un estiu massa calorós.
El nostre president va preguntar a Feijóo sobre si els seus coneixements i les seues dades eren fruit de la insolvència o la mala fe. Sincerament aquesta pregunta la podríem fer a cadascun dels càrrecs públics i polítics de la dreta i l’extrema dreta: Insolvència o mala fe? Cap de suro o mala bava?
Sinònim d’incompetència
La dreta és sinònim d’incompetència, insolvència i bolera; per això Espanya i el País Valencià necessiten governs sincers, empàtics i que gestionen per al conjunt de la societat. Necessiten solvència i honestedat.
La gestió, dels governs de coalició i progressistes, ha consistit a protegir les persones vulnerables, a les classes mitjanes, als sectors productius, als treballadors, als autònoms, als estudiants, als pensionistes, en general a protegir el conjunt de la societat, sense deixar a ningú arrere. Bon govern.
I és que en els moments difícils es necessita empatia, honestedat, sensibilitat, solvència i gestió com encarnen Pedro Sanchez i Ximo Puig.
Diputada autonòmica i portaveu adjunta del PSPV en Les Corts
