Va ser d’alcaldesses i alcaldes de la província de Castelló. No creguen que em referisc a alguna Cimera europea o mundial. No! Estàvem els de casa, els de la terreta i vam estar quasi quatre hores a la Diputació, el passat dissabte 5 de novembre, parlant dels temes que ens preocupen, que són també els que li preocupen a vosté: la crisi de la ceràmica, els mosquits, el preu de la llum, la regressió de la costa, el despoblament del nostre interior, l’abastiment d’aigua, la recollida de residus, l’estat de pistes i carreteres, els incendis, les línies d’alta tensió i molts altres que vostés em perdonaran si no enumere. Per la pandemia, l’altra vegada, aquesta Cimera, que és biennal, la vam fer per comarques. Crec que és millor, són menys els participants i possibilite que parlen totes i tots en un ambient més proper i menys formal.
Com correspon, va obrir el president --ja el coneixen--, incidint en els temes que li són més volguts: la Diputació com una institució intermunicipal, no supramunicipal, la majoria d’edat dels municipis, la importància dels fons incondicionats, l’especial mirada cap als pobles menuts de l’interior, els pressupostos 2023 en les seues línies generals, el nou model de Diputació....
I en un aspecte d’eixe nou model, voldria detindre’m especialment perquè eixe model ve a canviar, si no totalment, sí substancialment, el paper del mateix president i dels alcaldes i alcaldesses dels nostres pobles. I tot fonamentat en els conceptes clau d’intermunicipalitat i majoria d’edat. El paper del president de la Diputació és un paper polític, per descomptat, però és polític des del millor sentit de la política que és la gestió. No és un ésser superior, no és un virrei, no és un contrapoder, és un gestor públic, pròxim i pla que està allí per resoldre els problemes des de la col·laboració. Aquest nou model canvia també el paper dels alcaldes i alcaldesses. Cal superar la figura de l’alcalde que arriba al Palau i s’asseu a la sala d’espera fins que el Senyor President el puga rebre, amb moltes majúscules, i demanar, per favor, un conveni, un tracte especial, una gràcia, un do. L’alcalde o alcaldessa no és un mendicant o aconseguidor de convenis, és un gestor que sap els diners que li corresponen, aquests regidors coneixen les necessitats del seu municipi i decideixen lliurement a què dedicar els seus recursos. Per això, la Diputació continuarà apostant per millorar la transferència de recursos als ajuntaments perquè aquests decidisquen lliurement a què destinen els diners que es transfereixen des de la Diputació. I per això, en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, continuarem avançant per la senda dels fons incondicionats, uns fons que són objectius, transparents, igualitaris i no donen cap possibilitat al clientelisme, al favoritisme o a l’arbitrarietat.
Pla d’igualtat
La nostra relació amb els ajuntaments es desenvolupa en un pla d’igualtat i som amb tota la força i amb tot l’orgull: administració local, ajuntament d’ajuntaments, intermunicipalitat. La igualtat és clau.
Creem, humilment, que estem avançant en eixe nou model de Diputació i que amb l’ajuda del Bicentenari de la institució provincial pot arribar a una ciutadania que a poc a poc està canviant la direcció de la mirada respecte a les Diputacions. Ni són institucions franquistes, ni centralistes, ni supèrflues, ni ineficients, ni clientelars. Algun observador que, armat de valor, vulga seguir les quatre hores de la Cimera podrà observar que amb un to educat i respectuós els alcaldes i alcaldesses de la província, junt amb el president de la Diputació, han anat tractat molts temes municipals que incideixen directament en la millora de la seua vida. I és que, d’això es tracta de millorar la vida de la gent i en això treballa el municipalisme i, per tant, la Diputació provincial.
President de la Diputació de Castelló
