Hui se celebra el Dia Mundial de la Infància, dia escollit per l’aniversari de la signatura de la Convenció sobre els drets del xiquet i la xiqueta, que este 2022 ja compleix 33 anys.
Enguany, de manera molt encertada, la celebració es focalitza en la salut mental i benestar emocional. Les dades d’Unicef desvetlen que un de cada 7 xiquets i adolescents entre 10 i 19 anys tenen un problema de salut mental diagnosticat, a més de l’existència de múltiples trastorns no detectats i per tant no tractats.
Resulta desolador, ja que en esta etapa vital sols haurien de gaudir de la seua infància i la seua única preocupació hauria de ser la de ser menuts i menudes. I açò torna a ser una fallida del sistema, on manquen professionals, els recursos son insuficients i ser atés porta una llarga espera. La salut mental, malauradament, arrossega encara un estigma de caire social que augmenta el risc d’exclusió de qui pateix algun problema o malestar mental, i ací és on les administracions tenim una missió.
Divendres també va ser el 30 aniversari del Centre Ocupacional de Vila-real, i allí mateix, molt contenta, hi vaig trobar persones conegudes. Vanesa, que venia amb mi a escola i Alberto, del grup de teatre, tots dos amb un diagnòstic de salut mental des de la infància. Això sí, la tasca realitzada per administració, professionals i la voluntat de les seues famílies, van fer que la seua inclusió fora total als entorns quotidians de sa vida. Trencar l’estigma és el primer pas per acabar amb la discriminació. Els xiquets i les xiquetes no jutgen, ho fan els adults. Per això, les administracions públiques hem de vetlar per garantir el benestar biopsicosocial de qualssevol xiquetes, xiquets o adolescents i fer possible la plena inclusió.
Portaveu de Compromís per Vila-real
