Diumenge vinent encetarem un Any Litúrgic nou amb el primer dels quatre diumenges d’Advent que ens portaran al Nadal; avui, últim diumenge de l’Any, celebrem la Solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món: és la manera més justa de posar cloenda a tot un Any Litúrgic. Perquè com resumir en un sol dia tot el que al llarg de l’Any hem celebrat sobretot els Diumenges i Solemnitats? On trobaríem la síntesi de tota la Història de la Salvació, proclamada en la Litúrgia de la Paraula, que en tres cicles ens guia cap a la seva culminació?
La Litúrgia, experiència orant de l’Església universal, instituí la Festa de Crist Rei com a resum perfecte de la fe cristiana. El Prefaci de l’Eucaristia d’avui descriu meravellosament les notes d’aquest Regne singular del qual Crist n’és el Rei. La formulació reial és només una imatge o símbol per expressar veritats profundes de la fe cristiana. Perquè, com proclamem en el Prefaci de la Missa d’avui, el Regne de Déu és un Regne universal i etern; Regne de veritat i de vida; Regne de santedat i de gràcia; Regne de justícia, d’amor i de pau.
Crist es veritable Rei de misericòrdia com veiem a l’evangeli d’avui. Mentre un dels malfactors crucificats amb ell l’insulta dient: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres!», l’altre renya el seu company: «¿Tu que sofreixes la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu?»; per després reconèixer la pròpia culpa: «Nosaltres rebem la pena que mereixen els nostres actes»; i confessar la innocència de Jesús: «Aquest en canvi no ha fet res de mal»; finalment suplicarà: «Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne». La súplica del bon malfactor és de gran simplicitat i profunda confiança: s’adreça a Jesús, (sense títol de Mestre o Senyor) i rep la gran Promesa del Rei i Servidor de tot el món: «Avui seràs amb mi al Paradís».
Celebrem la reialesa de Jesús que no és d’aquest món (Jn 18,36) perquè no segueix els seus esquemes.
Vicari general de la diòcesi de Tortosa
