Graduar-nos la vista

L’altre dia em vaig vore enmig d’una conversa entre persones amb síndrome d’Àsperger. Adultes totes elles, coincidien en el fet de que sabien que alguna cosa no feien com la resta de la gent, i per això van demanar ajuda en salut mental. I de veres, vaig acabar sentint que qui estava fallant igual no eren elles. Són persones que estimen lo simple, i a les què els costa amagar allò que senten. Si una roba no et queda be i tens la gosadia de demanar-los opinió, la resposta serà franca i potser no t’agrade.

Estimen l’ordre i no entenen els embolics que muntem la resta, quan les coses son molt més fàcils. Per això mateix, per moltes d’estes persones resulta difícil viure en la societat de les mitges veritats. Els agrada treballar a soles i, a poder ser, sense massa contacte amb un món que no acaben de comprendre i que dia a dia els provoca ansietat. Però quan ho fan, son metòdics i exhaustius en les seues faenes, per això moltes d’estes persones tenen trajectòries notables. I per descomptat, no volen ferir ningú amb les seues veritats, però no és menys cert que un sistema on la mentira i la hipocresia son pauta diària, qui no concorda és expulsat.

I d’això es queixen, de que no tenim integració. Hem introduït el teletreball, però encara costa que estes persones puguen desenvolupar tot el seu potencial, que és molt, amb eixa fórmula. I falten espais adaptats, amables per a estes persones, però també per la resta. Utilitzem Asperger o autista com a insults, quan la veritat es que la resta dels que no vivim en l’espectre som dignes d’un psicoanàlisi per com ens compliquem la vida i els la compliquem.

Quan arriba a certa edat, moltes persones recorrem a l’òptica perquè ens graduen la vista. No volem ser talpons en un món tant divers, per això mateix que la nostra mirada ha de ser inclusiva també amb qui no té la característica de desxifrar un sistema tan absurd com el que ens envolta.

*Diputada de Compromís a Les Corts

Suscríbete para seguir leyendo