Salvem la ceràmica

A la Diputació de Castelló, els grups polítics, el president i representants dels ajuntaments del clúster ceràmic signàvem la setmana passada una declaració institucional reclamant accions del Gobierno de España, per salvar la nostra indústria. Un posicionament polític necessari, i al que han de seguir-li molts més passos fins que es concrete en accions reials i efectives, perquè una cosa és dir-lo i altra fer-lo, però anem a pams.

A hores d’ara pot semblar obvi, però no està de més recordar que quan parlem del taulell, i també de les frites, esmalts i maquinària per la indústria, parlem del motor econòmic de les nostres comarques. El taulell suposa el 2,7% del Producte Interior Brut de la indústria espanyola, i dona treball directe a més de 17.000 persones. A nivell de l’Estat Espanyol pot ser que hi haja gent a qui no l’importe, però a nivell de Castelló és el que ens dóna de menjar i milers de famílies depenen d’aquesta indústria que és principalment exportadora.

El taulell està patint la crisi energètica d’una forma especialment virulenta, i ací cal tenir clar que aquesta crisi ja ve de fa temps. Alguns polítics insisteixen a repetir la mitja veritat, que de tant repetir-la la convertiran en una mentida sencera, que tot és culpa de la invasió russa d’Ucraïna, però la realitat és que a juny del 2021, el Gobierno de España, ja va rebaixar els impostos de la factura energètica per atenuar l’increment del preu, una acció que repetirien en diverses ocasions i que no evitaria que continuarà pujant, perquè el problema no era conjuntural. I açò és important perquè la guerra ha sigut un catalitzador que exigeix d’ajudes al sector, però si finalitzara, continuaríem tenint el repte energètic sobre la taula, on la innovació, l’eficiència i canvis en el model de venda i subhasta de l’energia ha de canviar i acabar amb els especuladors.

Recursos per salvar al nostre motor econòmic

Davant de les actuals circumstàncies, es fa molt urgent que el govern de Madrid fique recursos per salvar al nostre motor econòmic i garantir la seua continuïtat i la dels llocs de treball que genera. L’acció és totalment factible. Vicent Marzà i Joan Baldoví van estar a Brussel·les entrevistant-se amb els membres del parlament i no hi ha cap restricció a què el Gobierno d’España faja igual que l’italià i injecte recursos per garantir que la nostra indústria puga superar aquesta crisi. És de justícia que el sector en Espanya no estiga en inferioritat a l’hora de competir amb el sector italià que sí rep ajudes del seu govern.

A les nostres comarques, els partits polítics ens hem ficat d’acord, però açò no tindrà cap valor si no es concreta en els pressupostos de l’Estat, i ara han de ser els diputats i diputades de la nostra província qui ho han de defensar al Congreso. No pot ser que sols creuen la M-30 s’obliden de qui estan representant i a qui han de defensar; no pot ser que dels 33 diputats i diputades que té el País Valencià, sols el de Compromís represente els nostres interessos. Si els diputats i diputades en Madrid sols venen a Castelló per actes de protocol i fotos, però no defensen els nostres interessos, desenes d’empreses i milers de famílies estan en risc. El temps corre i de la pancarta s’ha de passar a la línia pressupostària.

Portaveu de Compromís a la Diputació i Ajuntament de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo