Solstici d’hivern

Avui, dimecres 21 de desembre, entra l’hivern i al mateix temps les festes de desembre que culminen l’any. Abans per aquestes dates els romans festejaven el naixement de Mitra, ara els cristians a Jesús.

Sembla lògic que al final de l’any es vulguen celebrar els dotze mesos d’activitats i promeses complides o no. La salut, els desitjos, els somnis. La gent s’ho pren tan seriosament que encén llums pels carrers, fa regals, adorna les cases i ompli els restaurants. Però, fem recompte del que hem fet i ha passat durant l’any?

Crec que en febrer farà un any que l’exèrcit rus va envair tranquil·lament Ucraïna i va iniciar una guerra de conseqüències humanes i econòmiques imprevisibles que tots patim d’alguna manera. Una guerra en l’Europa civilitzada, cristiana i rica.

Ara fa uns dies una dona sevillana s’ha convertit en l’enèsima víctima de violència de gènere, un deu per cent més que l’any anterior, mentre els tribunals, busquen escletxes per rebaixar les penes als autors. La societat decididament va enrere en el camp de la igualtat, és a dir de la democràcia, les campanyes del govern de l’Estat han caigut en buit mentre els governs d’algunes autonomies com Andalusia o Madrid miren a un altre costat.

L’educació pública s’esforça per canviar les actituts dels joves en general, però les campanyes dels mitjans audiovisuals i els nous valors imperants són tan potents que molta gent cau inexorablement en el parany del consum com si la societat fos sols el mercat del més fort.

La memòria històrica ha donat passos simbòlics, traient fora de la basílica del Valle de los Caidos a F. Franco i a Queipo de Llano, de la Macarena, però les inhumacions d’afusellats continuen sorgint del cementiri civil de Castelló i altres llocs d’Espanya, i les creus dels caiguts vencedors de la Guerra Civil segueixen ensenyant-nos la seua victòria.

Vacunació generalitzada

Podem celebrar que finalment la pandèmia ens ha deixat quasi, en la qual cosa ha col·laborat la vacunació generalitzada i les diverses mesures preventives que la major part de la gent ha seguit de manera exemplar. Tot plegat ens ha ensenyat la importància de tenir un bon sistema sanitari públic que cal reforçar cada dia en els seus pilars bàsics: el personal sanitari, la investigació i les infraestructures.

Malgrat totes les mancances, des del solstici d’hivern hem de pensar en el progrés cap el futur, no retrocedir. Millorar les polítiques públiques per a que els bens socials arriben a tota la població, per a que desaparega qualsevol discriminació i eradicar la pobresa i tot tipus de violència, que les iniciatives culturals i econòmiques particulars siguen considerades degudament. No tot ha de consistir en obrir el calaix al final de les festes i veure si ha resultat rendible per les pròpies butxaques.

Catedràtic d’Història

Suscríbete para seguir leyendo