A FONDO

Balanç d’un any

Hem estat al carrer, prop de les nostres empreses, les nostres associacions i la nostra ciutadania

José Martí

José Martí

Els dos patets se’n van. Dins de pocs dies el 2022 serà història. Al brindis nadalenc amb els treballadors de la Diputació contava que vaig viure molts anys a l’avinguda Doctor Clarà i al final de l’avinguda iniciant la d’Alcora hi ha una rotonda amb molta càrrega filosòfica: un rellotge i una inscripció: «Tempus fugit». El temps vola, fuig, se’n va. Pocs temes han fet reflexionar tant als éssers humans com la fugacitat del temps, la brevetat de la vida, el pas inexorable de les manetes del rellotge. «El reloj no nos da las horas, nos las quita» deia el gran José Bergamín. Nosaltres, des de la Institució Provincial, hem intentat aprofitar les hores que ens ha furtat el rellotge del 2022.

Any, sobretot, de l’aniversari de la Diputació. Dos-cents anys d’història que ens han servit per millorar el «prestigi reputacional» de la Institució. Però, no ens hem quedat en això, hem entrat al debat sobre el sentit de les diputacions hui. En Congressos, jornades, articles i parlaments hem defensat la continuïtat de les diputacions. No tan sols, que també, perquè són un fet, un factum i estan en la Constitució, sinó perquè són una bona eina per enfrontar el repte de la despoblació. La Diputació, com ajuntament d’ajuntaments, sobretot de pobles menuts, és la institució més preparada per enfrontar la gran fragmentació municipal de l’estat espanyol i també de la nostra província. A Espanya, el 85% dels municipis és menor de 5.000 habitants i a Castelló en 14 municipis viuen el 80% dels habitants de la província i en 121 el 20% restant. Dos de cada tres tenen menys de 1.000 habitants i 65 pobles menys de 500. La Diputació com administració local és la gran valedora del municipalisme, no des de la supramunicipalitat, sinó des de la intermunicipalitat. Pertany a l’àmbit local i el que és administració local no pot ser subsumit per altres administracions. Diem més, lluny de ser centralistes, les diputacions són un magnífic instrument de l’esperit federal que està per sota del model territorial espanyol. Ni subordinada a l’Estat, com a una vella concepció de la província, ni a l’autonomia, com una mera secció de les conselleries, som ni més ni menys que administració local. L’administració que millor conjuga l’àmbit de la participació (espais més propers a la ciutadania), la descentralització (lloc més proper entre governants i governats) i el principi de subsidiarietat (que el govern titular d’una competència siga el més proper a la ciutadania).

Però aquests plantejaments teòrics, que hem après de Manuel Zafra Víctor, els hem dut a la pràctica i a l’hora de fer balanç, cal dir amb satisfacció que mai havien arribat als ajuntaments de la província tants recursos com aquest any.em passat de 18 milions en 2019 a 66 milions en aquest 2022. I tant al Castelló Avança, dotat amb 30 milions per a dos anys, com el Fons incondicionat, 15 milions, parteixen de la majoria d’edat municipal, és a dir, és el mateix ajuntament el que estableix les prioritats i a què destinar les inversions. I també la nostra especial mirada cap a l’interior de la província no és tan sols de paraula, sinó de fets. En el marc de transferències als ajuntaments, cal destacar que en els municipis menys poblats els recursos han superat en moltes ocasions els 5.000 euros per habitants. En 30 municipis xicotets, l’ajuda de la Diputació supera el seu propi pressupost: els seus pressupostos són 9,6 milions mentre que l’ajuda de la Diputació és de 18,2 milions.

Hem anat del Reactivem, al Impuls i d’ací a Més Castelló. En tot moment hem estat prop de la gent, dels nostres alcaldes i alcaldesses, dels nostres pobles i del territori. No ens hem quedat al despatx, hem estat al carrer, prop de les nostres empreses, les nostres associacions i la nostra ciutadania. I això les persones ho reconeixen i tenim retorn, un retorn que ens arriba diàriament amb el reconeixement i la generositat de les castellonenques i els castellonencs. A totes i tots gràcies.

Però no volem ser triomfalistes, ni autocomplaents. També hi ha coses a millorar. Tenim un excés de subvencions, una malaltia que es diu subvencionitis, que tensa i de vegades col·lapsa la gestió de personal. Les taxes de reposició a les que s’han d’acollir les administracions públiques fan que hi hagui una mancança de recursos humans, per això volem avançar en els serveis als nostres ajuntaments, redistribuint recursos i afavorint una renovada i actualitzada Carta de Serveis. Tampoc estem aconseguint que les diputacions juguen el paper que els pertoca en l’accés als Fons Europeus. L’any vinent intentarem avançar en aquest camí.

President de la Diputació de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo