Mercat immobiliari

No cal ni recordar les penúries que va viure moltíssima gent ara fa uns quinze anys en matèria immobiliària, quan els tipus d’interés van pujar desorbitadament, les execucions hipotecàries s’havien convertit en cosa quotidiana i el preu dels pisos havia augmentat fins a extrems insospitats. Les conseqüències de tot eixe desgavell van ser catastròfiques i la van pagar, com sempre, els que menys culpa tenien. Els vertaders autors en van eixir impunes.

Encara en queden reminiscències evidents, que podem topetar diàriament si fem un passeig pels nostres pobles i ciutats. Sobretot, en forma d’estructures a mig construir que evidencien, a hores d’ara, altres efectes col·laterals en la societat actual. Més enllà dels problemes que van suposar en el seu moment llevar grues que eren un perill per al veïnat, emparedar solars que contenien grans clots amb risc evident de caiguda o les ordres d’execució de neteja, a Betxí, per exemple, d’aquells meravellosos anys queden nombrosos habitatges a mig construir, generalment de grans dimensions i amb un nombre de pisos més que considerable.

Les xifres aproximades que en tenim són d’unes cent vivendes per finalitzar, cosa que en un poble amb unes 2.500 cases suposa vora un 5% del mercat immobiliari. Eixa particularitat fa que, en estos moments, els joves tinguen moltíssimes dificultats per accedir a un pis i que els lloguers s’hagen apujat considerablement.

Està clar que l’actual inflació ho complica tot encara més, però no ens podem quedar de braços creuats per intentar suggestionar els grans propietaris per tal que acaben amb l’especulació i posen al mercat tots eixos habitatges. A més, haurem de fer una nova mirada al nucli antic per entendre’l amb una mirada diferent, més moderna i positiva, que el valore en la seua justa mesura i faça que la joventut retorne als centres històrics.

*Alcalde de Betxí

Suscríbete para seguir leyendo