LA CLAVE POLÍTICA

Extremismo mal

Ignasi Garcia

Ignasi Garcia

No sé si vostés coneixen, o millor dit, han escoltat alguna o diverses cançons dels irreverents, provocadors i divertits Ojete Calor, un duo musical format per l’actor Carlos Areces i Aníbal Gómez. Ja saben que jo no sóc especialment melòman, però alguna cosa de cultura musical tinc, i d’ells em sé, he cantat i he ballat alguna que altra cançó, de fet, a un plenari de l’Ajuntament de Castelló vaig començar una intervenció recitant els versos de Ay, qué bien tan mal, una cançó que parla de la típica persona que sempre està pitjor que tu i gaudeix d’estar fatal. I sí, vaig recitar els versos per definir l’actitud que la portaveu del PP de Castelló tenia al plenari i les seues declaracions de premsa, on sembla que vivim en una hecatombe perpetua, o això diu la dreta, quan en veritat el que volen dir és que si ells no ocupen el poder res els sembla bé. Però bé, eixa és altra història.

La qüestió és que el duo musical té una cançó titulada Extremismo mal. Jo, aquesta no la coneixia; la vaig descobrir a través de Facebook gràcies al company Josep Moles, qui responia amb música i humor a comentaris al voltant de la retirada del monument feixista del parc Ribalta i a les agressions i amenaces que vam haver de patir els membres de Compromís que estàvem defensant el compliment de la llei de la memòria democràtica.

I és que eixe dia, que va ser històric per la nostra ciutat i especialment per al parc Ribalta, vam haver de veure la pitjor cara dels intolerants, de l’extremisme que ens vol llevar els drets i les llibertats, i ho van fer a colp d’insults, però sobretot d’amenaces de mort. «Al paredón», «más fusilamientos», o «con una soga», entre altres, van ser barbaritats que la gent de Compromís va rebre.

Però el pitjor no va ser la violència d’aquest extremisme, sinò el silenci, el silenci esgarrifós d’aquells que es venen com a demòcrates. El pitjor es veure amb els teus ulls com la candidata a l’alcaldia del PP li pega palmadetes a l’esquena a qui fa un moment cridava com un energumen demanant la teua mort.

Un agressor que amenaça

Davant la violència i les amenaces de mort a càrrecs electes, no hi ha mitges tintes, i per suposat no pots fer com en la cançó d’Ojete Calor, dir que els extrems es toquen i tan tranquil, perquè no, perquè no hi havien ni bàndols ni extrems: hi havia un agressor que amenaça i altres que defensem complir la llei.

La cançó, amb humor, replega els tòpics d’aquells que volen semblar equitatius, equànimes o sabuts ficant-se de perfil, però hi ha moments que el que importa no és el teu ego, o els seus càlculs electoralistes; el que importa és la democràcia. Si no eres capaç de defensar els drets i les llibertats de les persones pel simple fet que no pensen com tu, si no condemnes les amenaces de mort als representants públics pel simple fet que són d’altre partit, aleshores, seràs moltes coses, però el que no defenses la democràcia. Hi ha moments que la institució ha d’estar per davant del partidisme. Els silencis del 4 de gener fiquen a cadascú en el seu lloc.

Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo